Han estat diverses les accions encaminades vers la conservació ambiental i la revalorització cultural de l'antiga pedrera del Mèdol d'ençà la compra de la finca per la societat concessionària de l'autopista que li passa fregant. Des d'aquell any 1982, el clot ha recuperat la fesomia de jardí solitari i volgudament descurat en què havia romàs durant segles, fins ben entrat el segle XX. Alguns episodis marginals d'explotació de pedra i, ras i curt, el vandalisme patit durant el darrer decenni d'estar a la bona de Déu, havien compromès seriosament la pervivència d'aquest espai tarragoní que, ben encertadament, pot qualificar-se de màgic. A més a més de disposar les mesures de neteja i de regulació d'accés que feien al cas, la societat Acesa, d'antuvi, i la Fundació Abertis, a l'actualitat, han procurat fer-ne una eina de promoció cultural oberta a tothom. És aquesta la raó de l'encàrrec d'un estudi aprofundit a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, l'exposició i resultats del qual constitueixen el text de la publicació que passo a comentar.

En concret, l'objecte del treball encomanat havia de desembocar en una diagnosi sobre

l'estat del conjunt com a punt de partida per a bastir una proposta d'intervenció acurada i respectuosa envers els criteris de sensibilitat ambiental predominants a la societat actual. Com és natural, aquesta temàtica no podia abordar-se d'altra manera que no fos des de la interdisciplinarietat més integradora. Així, el director responsable del projecte, el Dr. Martí Boada, va mobilitzar, amb l'encert habitual, diversos equips de recerca de la UAB en la comesa. Val la pena citar-los amb especial menció als seus responsables: el Departament de Geologia dirigit pel Dr. Aureli Àlvarez; el Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana amb la Dra. Isabel Rodà al capdavant; el Dr. Ferran Rodà amb personal del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals; i diversos col·laboradors de l'ICTA sota la direcció del Dr. David Saurí. Martí Boada també va voler incloure les aportacions dels estudiosos locals que no han deixat mai de petja el clot, com són Ferran Aguilar, Albert i Daniel Burgas, Sergi Abellan, Josep Ma Grau, i altres. En definitiva, els continguts del llibre es distribueixen en tres grans apartats: geologia, història i arqueologia, i medi biòtic, els quals es podien preveure prou bé del ventall d'equips desplegat.