Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Martí Boada (dir): El Mèdol. Barcelona: Fundació Abertis, 2002; 189 pp. ISBN 84-932382-9-5. | Notícia de P. Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 |
L'aventura geològica dels materials miocènics que formen la caixa del clot del Mèdol són descrits amb concisió i profunditat [10-47]. La compactació dels materials carbonats en un medi d'alternança terrígena i marítima de fa cosa de 10 milions d'anys enrere (Unitat Ardenya), han donat lloc a una roca relativament fàcil de desbastar i transportar les millors qualitats de la qual han estat aprofitades per a la construcció des de la antiguitat. En efecte, cal remarcar que si bé les capes rocoses miocèniques són omnipresents a la fossa tectònica del Camp de Tarragona, la seva coloració, consistència i gruix no és pas uniforme. L'aprofitament del Mèdol correspon, precisament, a un sector en el qual la seva qualitat és immillorable i ben a prop de Tarraco, el gran centre consumidor. L'estudi insinua que algunes parets verticals del clot són precisament en el límit del canvi de fàcies de la roca, allà on s'ensopegava amb la qualitat de roca que ja no valia l'esforç d'aprofitar. La notícia geològica es completada amb una anàlisi detallada de les alteracions i de l'estat de conservació de la pedra. La seva meteorització, perfectament observable en les cavitats i els alvèols formats per descomposició química i disgregació |
mecànica, han corcat les superfícies més exposades a l'acció de l'aigua. L’observació de la devastació a la pedrera "ens obliga a abandonar el concepte que tota alteració de la pedra col·locada en un edifici es provocada per causes del tot alienes a la seva naturalesa". I com a corol·lari, "les comparacions del material a la pedrera i del material emprat en un edifici ens obre el camí per a poder conèixer les alteracions originades realment per l'acció indiscriminada d'intervencions físiques destructives." [46] Els vint-i-un segles i escaig d'història humana de la pedrera podrien donar molt de joc si no fos per les llargues etapes d'inactivitat de les quals no ha quedat registre de cap mena. Pràcticament, després dels tres-cents anys d'extraccions continuades del període romà, si fa o no fa des de 100 abans de Crist fins a 200 de la nostra era, només s'hi van efectuar extraccions esporàdiques a la baixa Edat Mitjana. És per això que la contextualització de la pedrera en el marc de la Tarraco baixrepublicana i altimperial és el tema estel·lar en l'apartat dedicat a la seva història i arqueologia [48-85]. Per una banda, s'identifiquen totes les explotacions de pedra miocènica localitzades al Camp de Tarragona amb detall del destí més evident dels carreus |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 25 de gener de 2008 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |