extrets. Els arqueòlegs han pogut precisar les pedreres que assortiren els contractistes d'edificacions tan significades com són les muralles i l’amfiteatre tarragonins, la torre dels Escipions, l'arc de Berà, etc., la qual cosa, i com dèiem abans, és de gran valor per a efectuar proves de conservació i restauració. I per altra banda, el capítol descriu detalladament els mètodes de treball emprats pels especialistes lliures, no pas esclaus, en l'explotació.

El Clot del Mèdol és un paratge singular des del punt de vista biològic i ecològic. La particularitat no rau en el catàleg de les espècies de plantes i d'animals que hi fan vida, les quals tenen, en general, un àmbit de distribució molt i molt més ampli en el món mediterrani, sinó en el desenvolupament extraordinari de la vegetació com a conseqüència de les condicions topogràfiques i microclimàtiques tan particulars que presenta l'indret comparades amb les que campen al secà circumdant. L'apartat dedicat al medi biòtic [86-161], el qual ocupa gairebé la meitat del llibre,

presenta els components del petit ecosistema del clot caracteritzat "per l'ambient esponerós i ombrívol propiciat pels pins blancs de grans dimensions que poblen el fons de l'antiga pedrera romana al voltant de l'agulla-testimoni, i per la verdor i atapeïment del sotabosc luxuriant d'arítjol, rogeta, llentiscle, i altres arbusts i plantes enfiladisses de fulla sempre verda. L'ambient resultant té un aire màgic, reforçat pel confinament que aporten les parets de pedra grisa, esculpida i rovellosa a trossos." [88]

Els tres capítols de base es completen amb un aplec de referències documentals [162-187] sobre la història contemporània del Clot del Mèdol il·lustrat amb nombroses fotografies d'època, de la primera meitat del segle XX sobretot. I és en aquest vessant de la il·lustració on cal remarcar la gran quantitat i qualitat de les fotografies que acompanyen els textos. Tot això dóna com a resultat una obra de divulgació de bona presència sense pèrdua d'interès científic.

[Pau Alegre, Sant Antoni del Porquet 2008]