En l'exposició de Curós no hi manquen pas referències a la funcionalitat de les volumetries. En aquest domini d'anàlisi, però, em permeto suggerir que hauria estat més avinent repassar la masia de dalt a baix, tot baixant des de les golfes fins al celler, tal i com proposava Ignasi Terradas en la publicació susdita. L'oportunitat d'aquest recorregut ho és en la mida que la superfície de la masia en cada època històrica és proporcionada a la producció de gra del mas el qual haurà d'emmagatzemar-se a la planta més elevada. Precisament, Terradas es dolia, amb raó, que les golfes de les masies eren els espais que sofrien les mutilacions més profundes en els treballs actuals de rehabilitació i adaptació per a usos no agraris amb la qual cosa es destruïa el seu senyal d'identitat material més evident.

El llibre es clou amb unes constatacions i reflexions de Joan Maluquer, president de la Fundació Mas i Terra, sobre la masia i el turisme rural: una via d'assegurar-ne la pervivència [269-274], títol el qual resumeix prou bé el to reivindicatiu del text i que reblaré amb la transcripció del paràgraf final: "Com hem dit més amunt, i com demostra la història, només la utilitat (turisme rural, agricultura de qualitat, segona residència...) pot salvar aquest patrimoni cultural del desastre. Si no hi trobem una viabilitat econòmica, la rehabilitació de masies per si sola no té sentit. Cal que es generi, amb l'ajuda de l'Administració o no, una dinàmica capaç de capgirar la situació amb què el món de la masia es troba avui, a principi del segle XXI." La masia, tot un món que cal conèixer. [Pau Alegre, solstici d’hivern 2007]