Així, Antoni Pladevall amplia la introducció històrica oferida per Borbonet en una petita síntesi històricosociològica sobre les masies [171-184]. Potser serà breu, però de cap manera petita. Per l'oportunitat de les dades aportades, l'equanimitat en el tractament ideològic i la claredat expositiva, el text de l'historiador osonenc és un resum d'utilitat innegable. Del mas de l'època feudal destaca el decantament de la institució de l'herència i l'hereu de manera que els cabalers han estat l'origen de molts pobles o sagreres. Si de més a més li afegim les notes sobre el despoblament del camp i les guerres remences, el conjunt de la trajectòria medieval del mas resta ben emmarcada en el domini de la geografia històrica més solvent i actual. Els avatars del mas a l'època moderna els relaciona amb les darreres lluites de bàndols senyorials i de bandolers i els conflictes provocats pels allotjaments de tropes i la guerra dels Gorretes o Barretines fins a desembocar en l'època de plenitud dels segles XVIII i XIX fins a l'inici de la crisi actual de les masies.

" 'En els treballs del camp no hi ha res gratuït, res postís, res innecessari. Tots els moviments, fins els més arcaics, obeeixen un funcionalisme exigit per la matèria'. Aquesta definició de Josep Pla entronca plenament amb la masia, on regna un extraordinari pragmatisme en la seva organització i composició". Ho afirma Joan Curós, professor d'arquitectura, per a introduir la seva aportació sobre la masia: un referent arquitectònic [233-244]. En efecte, Curós repassa els seus elements compositius bo i pujant des del celler fins a les golfes per palesar, de passada, la solidesa de la tecnologia de la seva construcció. És una anàlisi breu, convincent i diàfana per als llecs en arquitectura de l'articulació de l'interior, completada amb la de les tipologies de les façanes cardinals i del teulat per l'exterior.