No és un llibre erudit, no és un manual acadèmic, no és un assaig provocador. El títol ho suggereix prou bé: només pretén escampar i divulgar l'interès i el respecte per a aquests habitacles que esquitxen la geografia catalana. És així com el gruix principal de planes, dues-centes vint-i-cinc, si fa o no fa, se l'emporten les fotografies d'una selecció de 176 masies amb un peu de quatre ratlles. La qualitat de les fotografies és excel·lent tot i que les mides reduïdes del llibre no siguin les més adients per a la difusió espectacular d'imatges. Els comentaris remarquen justament les singularitats sobresortints de l'arquitectura i de l'entorn de la masia així com faciliten dades i dates esparses sobre els seus orígens i evolució. La seva edició ha estat possible mercès a l'Associació Conèixer Catalunya (ACCAT) i a la Fundació Mas i Terra.

Algunes de les masies seleccionades han merescut un comentari més dilatat, d'un parell de planes. Són les classificades com a "masies de llinatge". Can Tona de Calldetenes, la Sala de Viladrau, Verntallat de

Sant Privat d'en Bas, el mas Pla de Llofriu, el Pradell de Granollers de la Plana, can Vayreda d'Olot, la Torre Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet, Tristany de Sant Just d'Ardèvol, can Companys del Tarròs i el mas de la Calderera, més a la vora de Riudoms que no pas de Reus, es distingeixen per haver hostatjat prohoms ben significatius de la història política i cultural de Catalunya. La tria haurà estat prou debatuda entre els curadors del llibre perquè una bona colla d'entre les masies presentades amb la sola fotografia i el comentari breu haurien pogut engruixir la relació de llinatges: el mas Savalls de la Pera, el Cavaller de Vidrà, el mas Cerdà de Sant Martí de Centelles, la Barata de Matadepera, o can Santamaria de Serrateix, documentada i analitzada per Ignasi Terradas a El món històric de les masies (Barcelona: Curial, 1984), o qualsevol dels masos bagencs estudiats per Llorenç Ferrer a Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (Barcelona: PAM, 1987), o bé, encara, dels gironins efectuat per Rosa Congost a Els propietaris i els altres (Vic: Eumo, 1990) per citar, només, tres textos de capçalera sobre la temàtica.