La distribució geogràfica dels 122 exemples triats en el sector de la Catalunya Vella és força ben repartida entre les comarques que composen aquesta meitat del país. En canvi, les 54 masies seleccionades de la Catalunya Nova, amb inclusió de les comarques de Garraf, Alt Penedès i Anoia, les quals s'avindrien més bé amb l'altre sector, s'aglomeren, sobretot, sobre la dorsal prelitoral fins a la Terra Alta. Si a aquest nombre menor i distribució peculiar hi afegim la comparació sumària de les fotografies de les façanes o dels interiors, es prou evident que els masos i altres construccions d'habitació rural de la banda ponentina i meridional de Catalunya són "una altra cosa".

En enfilar l'orígen, distribució geogràfica i organització de les masies [15-38], Anna Borbonet, responsable de l'Arxiu i Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya), deixa ben clar que "la masia tradicional és patrimoni de la Catalunya Vella, la Catalunya humida del sud del Pirineu oriental". És on trobem "la imatge tradicional de la casa envoltada dels camps de conreu, l'hort familiar i les construccions aïllades: els corrals i les pallisses, l'era, la bassa, les

pastures, els erms i, més enllà, el bosc", això és el "mas", en un continuum només trencat per les zones urbanes.

Des de l'Alta edat mitjana fins ara, el mas i la masia han evolucionat al pas dels humans que n'han tret el suc: propietaris directes i propietaris útils, masovers xuclats i rabassaires empobrits, censalistes aprofitats i censualistes escanyats... Breu, fins a èpoques recents han estat la unitat d'explotació de la terra entorn de la qual ha rodat la fracció més substancial de la vida econòmica, social i, perquè no, cultural de Catalunya. Del paper estel•lar en queda poca cosa i ha passat representar un paper de figurant. És per això que aquella imatge de conglomerat d'activitats "s'ha anat esborrant del nostre paisatge rural que avui en té molt poc, de rural, en els sentit tradicional del mot", puntualitza l'autora d'aquest text general de presentació. L'evolució del mas es completa amb el de la seva estructura interior, passa revista tot seguit als recursos de la masia i conclou amb un resseguit molt atractiu, per la riquesa del lèxic registrat, sobretot, de la vida i activitats a la masia. Algunes d'aquestes temàtiques seran tractades amb més intensitat pàgines a venir.