No m'escarrassaré a repassar les quatre altres etapes. Van quedar prou ben explicades en la dissertació. N'hi haurà prou amb la reproducció de les paraules del professor Vilà en anunciar-les a la introducció sota el lema repetit ara i adés: “En efecte, el nostre biografiat fou sempre, en circumstàncies ben diverses, un ensenyant. Ho fou, és clar, quan exercí de mestre durant gairebé una vintena d'anys. Ho fou quan a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle passat exercí de professor de geografia, a un nivell d'ensenyament secundari o preuniversitari, o quan apareixia com a publicista en diverses publicacions periòdiques i en alguns diaris. Ho fou també en terres americanes, a Colòmbia i Veneçuela, quan els anys quaranta i cinquanta continuà les seves tasques de formador de mestres o geògrafs, per una banda, mentre ell continuava essent un investigador en geografia, per l'altra. Ho fou així mateix els anys seixanta i setanta, quan havia tornat a Catalunya i seguí realitzant els seus treballs geogràfics i els explicava en conferències i publicacions”.

Proporcionadament a la insistència del professor Vila per a palesar la faceta d'ensenyant de Pau Vila, la vessant del geògraf, la del primer geògraf modern de casa nostra, podrà semblar exposada amb capteniment. Tanmateix, conclou el professor Vilà, “una última observació ens situa en les característiques que presentava llavors la geografia a la nostra ciutat, a mitjan vuitè decenni: en el camí de l'esdevenidor ‘començat a fressar per Pau Vila [...] que ha estat mestre de tots', apareix sortosament una nova generació que constitueix, segons jutja en aquells moments el professor Solé i Sabarís, ‘una escola geogràfica barcelonina' (*). Estranyament i curiosa l'obra del nostre autor tenia, des d'aquest punt de vista, una inesperada continuïtat”.

[Pau Alegre, 17 de desembre de 2007]

(*) La citació de Lluís Solé és extreta del pròleg que va escriure per a Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (Barcelona: Aedos, 1974; pp. 7-11) de Pau Vila i Lluís Casassas. La interrupció apareix en el text de Vilà.