que els propietaris de la terra havien bastit curosament amb la intenció de mostrar la inexistència de problemes agraris a Catalunya, oposant aquesta pretesa harmonia de la pagesia catalana amb la virulència amb què els conflictes agraris esclataven en altres indrets”. Ben justament, afegia el comentarista, “si hem inclòs el llibre de Josep Iglésies en aquest comentari, no és tant per la seva posició ideològica, que de fet és dins el corrent tradicional, sinó per la informació que aporta respecte a les lluites socials que es produïren durant la invasió de la fil·loxera.” I, al capdavall, em remeto a la valoració que en feia: “En conjunt, podríem dir, doncs, que el llibre aporta una sèrie de noves informacions molt interessants, però que es perd per una visió excessivament compartimentada dels problemes, sense veure les relacions que hi ha entre ells ni presentar la crisi de la fil·loxera dins un marc adequat, ja que li manca una bona introducció sobre el que significa la vinya a Catalunya cap a la fi del segle XIX, i una anàlisi aprofundida de les conseqüències de la fil·loxera.” [Pau Alegre, setembre de 2007]