i dates d’una gran quantitat de pobles, com és el cas a l’Empordà o al Priorat, mentre que en altres indrets resulten ser molt més globals, com passa al Vallès i al Penedès, comarques per a les quals queda satisfet en donar un interval temporal general d’afectació fil·loxèrica sense gaires precisions locals.

El relat del ritme d’avenç inexorable de la infecció és pautat per les explicacions, molt prolixes, dels projectes d’erecció de barreres per a aturar-la o contenir-la en el possible, descartat ja l’ús de qualsevol mena de remei químic profilàctic per inútil. Els comissaris regis delegats des de Madrid, van intentar formar-les a l’Empordà (el cordò del Fluvià), al Gironès (el del Ter) i més avall encara, al Tordera i al Besòs. Va ser debades. L’exercit invasor avançava per terra i per aire. En la fase alada del seu creixement, l’insecte podia desplaçar-se diversos quilòmetres des del punt de partida. Així, l’arrencament d’una franja considerable de ceps, d’uns centenars de metres, per tal de tallar la continuïtat del conreu no va servir per a res. A més a més, aquestes accions de plantar cara al front d’atac van perdre força a mesura que la invasió s’apropava a les comarques barcelonines fins a abandonar-les del tot una volta l’insecte hagué sobrepassat el Vallès.

Si els cordons sanitaris no van aconseguir cap fre a l’avenç, van desfermar, en canvi, episodis molt seriosos d’agitació camperola. Els més virulents succeïren a Llers, la primavera de 1880, i als pobles llevantins del Maresme, l’estiu de 1883, llocs en els quals i entre d’altres es va pretendre fortificar el que restava de vinya a Catalunya. La causa delconflicte era prou clar. Els rabassaires i altres modalitats de parcers, els veritables conreadors de les vinyes catalanes, es consideraven perjudicats a curt i a llarg termini per l’arrencament dels seus ceps. Per una banda, la indemnització d’un ral per cep arrencat era una misèria en relació amb el rendiment previst per a l’any agrícola en les zones les quals encara no havien estat pastura de l’insecte. Per altra banda, temien, amb prou fonament, que el fet comportaria canvis substancials en la renovació del contracte de conreu, la interpretació de la durada del qual era font d’enfrontaments amb els propietaris des del segle XVIII. Com seria interpretat en encarar la replantació de la vinya?

A la darrera part del llibre, Algunes conseqüències econòmiques i socials de la plaga i la replantació, l'autor s’interessa sumàriament pel desenllaç d’aquell