d'avui en endavant s'abstingui de tot tracte amb Antoni Domenech [...], sota pena de vuit anys de galera [treballs forçats]; servint-li de pena els dies de presó que ha sofert." [17]

Completaré l'exposició de l'esbós amb el comentari d'Enric Moreu-Rey en presentar-lo: "No sempre la tragèdia s'erigeix en protagonista. Condescendeix, de tant en tant, que la farsa o el vodevil treguin en nas a l'escenari." [7] Comentari que, fins a cert punt, també val per al següent, per allò de la relativitat en l'administració de la justícia. Aquest nou cas extractat per Moreu-Rey s'obre amb la reproducció d'un escrit de sol·licitud de llibertat signat per sis recluses forasteres tancades a les Reials Presons de Barcelona, en la qual la garjola és descrita cruament, amb ribets goiescos sobrepujats, a to amb la temperatura i humitat imperants a mitjans de juliol de 1806. L'Alcalde major s'hi va avenir immediatament "amb la precisa condició de trobar-se fora d'aquesta ciutat i en camí, via recta, cap a llurs pobles respectius en el terme precís de dotze hores" [22-23]; altrament, els promet quatre anys de galera! Moreu-Rey té l'encert d'arrodonir-ho amb una reflexió assenyada del tot:

"Hom podria deduir de tot el que precedeix que el memorial de les preses hauria estat redactat a insinuació de la mateixa autoritat que devia més tard ratificar-lo. Perquè tenia pressa de desempallegar-se d'unes pobres dones, empresonades segurament per nicieses, o per res, i retingudes en presó preventiva en unes masmorres o tàvegues, liquades de calor viscosa, folrades de pudor insuportable. I tenia pressa, el governador, de desenpallegar-se'n perquè les Reials Presons devien estar atapeïdes, al límit de la saturació." [24]

Els registres processals, sobretot en disputes de dret civil, són una font notable de correspondència privada. Les cartes originals intercanviades entre els litigants es podien aportar com a instrument provatori dels aspectes que convinguessin i, per això mateix, eren unides al sumari de manera que ens han pervingut amb tota la seva integritat i frescor contextual. És el cas de les trameses pel cirurgià Anton Voltes des de Vila-seca del Camp al seu fill Esteve, estudiant del mateix ram a Barcelona, recomanant-li un esplet d'argúcies per a deseixir-se d'una promesa de casament signada amb Paula Fontgibell del carrer d'Escudillers de la capital. Amb l'enllaç,