L'autor, ben conegut per la seva tasca de recerca sobre l'època de la Il·lustració a Catalunya, presenta set 'esbossos' de la vida barcelonina els quals poden justificar la diferència real existent entre la societat angèlica i patriarcal de les acaballes de l'Antic Règim pintada per determinats historiadors i la societat palpable, tan dura: "tots els quadres que segueixen revelen les nafres de la societat d'aquell temps, similar a les societats de tots els temps" [5] assegura Enric Moreu-Rey en la presentació. Són testimonis extractats d'altres tants sumaris processals conservats entre els lligalls del notari Ramon Font de Vall i Rojas a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, els quals, entre mentides descarades, mitges veritats melindroses i formulismes curials mostren a les clares alguns dels rebrecs de la societat de l'època. La breu introducció acaba amb un advertiment sobre la literalitat de les citacions que fa bo de reproduir: "El text dels documents és redactat, no cal dir-ho, en un castellà esdevingut oficial aquí [a la judicatura] uns quants anys abans --1714--, però amb deformacions tan marcades, sota la pressió del vocabulari i la construcció de la llengua del país, que la traducció novament d'aquests papers al català representa un simple retorn de les coses al seu lloc." [6]

El primer apunt es referit a les indagacions d'un dels quatre Alcaldes majors barcelonins en relació amb la mort d'un mestre perruquer, la qual, en el transcurs del procés, es revela com un assassinat a trompades perpetrat a la secció de Bojos de l'Hospital de la Santa Creu el 1793. Els testimonis cridats a declarar davant el jutge per indicació de la vídua acusadora, permeten descobrir "a la nostra mirada esbalaïda les interioritats tràgiques d'un aiguafort de Goya" [9]. Si un hom ha tingut la paciència i coratge d'empassar el Calaix de Sastre de l’inqualificable Baró de Maldà, ni que sigui la versió abreujada, no li vindrà de nou el tema de l'expedient intitulat: Originales autos criminales sobre heridas y otros excesos contra Josefa..., una nena d'uns sis o set anys, comesos a la platja de la Barceloneta per un individu no identificat i descrit només per la seva vestimenta (barret, calces de vellut, mitges, sabates...) el qual es féu fonedís després d'inferir els excessos a la víctima. Totes les gestions per a localitzar-lo van ser inútils. En aquesta ocasió, però, l'Hospital va guarir els talls i puncions que la menuda presentava a les parts més recòndites del cos. El comentari endreçat per Moreu-Rey per cloure l'exposició d'aquest cas també valdria per al primer: "Això passava a la Barceloneta dels albors del segle XIX, un any