Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Pierre Deffontaines: La Méditerranée catalane. París: Presses Universitaires de France, 1975 (Que sais-je?, 1609); 126 pp. ISBN no consta.   Introducció de l'autor : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

Actualment, aquestes costes, on el mar i la muntanya s'associen en una harmonia tan perfecta, han atret les multituds turístiques més compactes. Si Espanya ha esdevingut en els nostres dies el primer país turístic del món, amb més de trenta-dos milions d'estrangers l'any mil nou-cents setanta-dos, és sobretot, a causa d'aquesta costa mediterrània. D'aquest nombre, poden calcular-se al voltant de vint-i-dos milions els que es dirigiren vers les costes d'aquesta franja catalana (entre Catalunya, València, Alacant, Balears). Durant l'estiu, l'aeroport de Palma de Mallorca és el que compta amb més nombre de moviments d'avions de la península Ibèrica, sobrepassant les xifres de Madrid i Lisboa; i les costes de Palma de Mallorca, de la Costa Brava, de Benidorm i d'Alacant són les que han experimentat un desenvolupament més ràpid i considerable de la indústria hotelera. Aquest Mediterrani català és actualment el país més visitat del món. Hi ha una vertadera unitat turística entre els països de llengua catalana (*).


(*) Vegi's, per a l'entrada del turisme, Y. Barbaza, Le paysage humain de la Costa Brava (París: A. Colin, 1966), especialment el capítol referent al turisme, pp. 563 ss.

 

Per visitar i comprendre tots aquests països del marge de la Mediterrània catalana seguirem la mateixa progressió que els antics catalans de la Reconquesta; partint dels Pirineus i de les costes del golf de Lleó davallarem progressivament vers el sud i l'oest fins a les planes i hortes de Múrcia, on s'aturà la influència catalana, i fins a l'arxipèlag balear, on s'ha acabat de mediterranitzar. Però primerament, Catalunya mateixa.

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
18 de setembre de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat