D’altra banda, Ulied destaca que arran de la dificultat en els processos de presa decisions, l’execució de les transformacions s’allarga en el temps i això enllaça amb el discurs d’en Xavier Mayor, que fa evident els tretze anys transcorreguts per aprovar la Xarxa Natura 2000, un projecte on bona part de les delimitacions proposades han estat qüestionades. Perllongar en el temps la discussió de projectes només pot ser bo si les actituds dels agents estan en línies de construcció de diàleg i la dificultat per trobar acords no pot suposar la retirada dels projectes defensats per les administracions públiques o per les empreses privades, sobretot si els projectes impliquen millores per al conjunt de la societat. Hi ha molts projectes que segurament són “vitals” a l’escala que sigui, això és local, comarcal o nacional, i en canvi es redefineixen i discuteixen... s’aproven sense una capacitat d’execució econòmica garantida... o simplement, canvien quan canvien els responsables polítics que els han aprovat. De la lectura de l’Anuari, es pot concloure que aquesta dilatació en el temps també és deguda al baix respecte amb els compromisos adquirits ja que sovint es confon la proposta d’un projecte amb el partit polític que l’ha propugnat...

Cal afegir també que per Ulied, l’Anuari territorial de Catalunya podria ser un bon exemple d’obra geogràfica. El seu raonament es fonamenta en una frase de Joseph Conrad, que l’any 1924 va dir que la geografia trobava el seu origen en l’acció, en explorar els espais inconeguts, i en l’actitud de Pau Vila, que generava textos geogràfics a partir del coneixement precís d’allò visitat. Segons Ulied, l’Anuari s’ha d’abordar amb la ment disposada a l’aventura del descobriment i amb l’actitud de descoberta que impregnava l’excursionisme científic dels primers estudiosos del territori de Catalunya.

En tot cas, l’Anuari rescata de l’oblit de les hemeroteques la història dels projectes amb capacitat de transformació territorial, identifica el més clarament possible els agents que s’hi impliquen i evidencia que l’execució d’una transformació va acompanyada de concessions, compensacions i renúncies que afecten a gairebé totes les parts. En definitiva, que al darrera de qualsevol transformació territorial no hi ha cap neutralitat sinó una lenta harmonització d’interessos contraposats. [Elisabet Sau]