Introducció (als 25 anys)

En el punt d'iniciar la transcripció de la llarga entrevista amb la Marta Pessarrodona, ens vénen a la ment (vulguis o no vulguis) i a la manera d'un rapidíssim flashback, moltes de les anteriors entrevistes (n'han estat vint-i-quatre) que hem fet en aquesta sèrie de llibres sobre personatges de la cultura catalana.

Dos magnetòfons, un voluminós Philips i un petit Sony, han estat els nostres acompanyants. En algun cas algun petit problema ha obligat a fer ús de la memòria. Encara que la majoria de les vegades les gravacions les hem fet a Barcelona –era més fàcil per a nosaltres–, en alguns casos hem recorregut a bastament la geografia que ens és propera. Des d'aquell primer any amb el Carles Santos a la seva Vinaròs, fins a Gallifa del darrer any amb en Joan Gardy Artigas. Enmig hi ha Vidrà amb Albert Vidal (any 4), Albinyana amb Joan Perucho (any 10), Fontanilles amb Francesc Vicens (any 22) i Terrassa amb Antoni Padrós (any 23).

Quan ens hem acostat als nostres personatges sempre els hem dit per endavant que nosaltres no érem uns especialistes, uns entesos qualificats sobre la seva obra. Que no preteníem, ni tampoc podríem, fer un estudi sobre la seva pràctica cultural. D'altres, estudiosos de les obres, ho han fet o ho poden fer (bé: ho devien fer) molt millor que nosaltres. El que volem és acostar-nos a la persona, entendre-la i permetre que d'altres la coneguin àmpliament.

Molts ens han preguntat: què fan dos enginyers en el món de la cultura? A vegades nosaltres mateixos també ho hem fet. Sense entrar en el tema que creiem que la tècnica també és cultura, podríem començar dient que un de nosaltres dos, a més, també va cursar la carrera de Geografia, que l'altre l'ha practicat en diverses de les seves activitats, i que tots dos, des de sempre, hem sentit passió pel cinema i, per extensió, per tot el que normalment surt a les pàgines de cultura dels diaris.

Durant hores i hores hem estat enregistrant entrevistes. Hem après fent preguntes i escoltant.