El segon calaix recull les propostes de discussió del Seminari sobre la temàtica ben viva dels processos que afecten els àmbits centrals de les aglomeracions metropolitanes. Un debat que, segons els curadors, rellisca fins als dominis de l'anomenada gentrification. En aquest context, Gloria da Anunciação Alvez, la qual havia passat una llarga temporada postdoctoral a Barcelona durant el 2005, estableix una de les rares comparacions directes entre les dues metròpolis objecte d'estudi pel Seminari [97-103]. En el seu torn, Amalia Inés Geraiges de Lemos s'arrauleix a São Paulo en analitzar l'evolució del seu centre històric a través de l'estudi del mercat de la vivenda [104-115]. El cor de l'aglomeració paulista rep encara una altra aportació prou valuosa per al coneixement dels processos que l'afecten de la mà d'Eduardo Yázigi: el tractament dels seus valors patrimonials en la requalificació del centre i la consegüent disrupció de les funcions culturals metropolitanes [124-152].

Pel cantó barceloní, Sergi Martínez Rigol presenta [116-123] un estudi sobre els processos d'apropiació de l'espai i dels conflictes socials i culturals paral·lels en el barri del Raval i Lluís Frago es refereix [153-168] a la crisi comercial i la desvalorització del centre de Valls en el marc de la problemàtica de la vialitat dels centres històrics de les ciutats petites de Catalunya.

I del centre a la perifèria. El tercer compartiment dissenyat per Carreras aplega quatre comunicacions sobre alguns processos que afecten les perifèries urbanes a propòsit de temàtiques miscel·làniques. Amélia Luisa Damiani analitza els processos de revalorització del sòl [169-184] a les vores de l'aglomeració paulista com a causa i efecte de la construcció de l'autopista de ronda. Jordi Nofre exposa [185-196] les tipologies de les noves pautes residencials dels immigrants extraeuropeus en els barris perifèrics barcelonins amb una referència especial a la Torrassa. Meritxell Puig fa el mateix amb els problemes que planteja la rehabilitació del patrimoni industrial disseminat en les ciutats de la ciutat [197-210] enteses com confí perifèric metropolità. Al·lusió a un àmbit bigarrat que ve a tomb perquè Carlos Vico clogui el volum amb una breu reflexió [211-217] sobre la problemàtica generada per la conversió de la segona residència en residències principals en la taca d'oli urbana.

Una publicació d'aquest estil sempre és benvinguda pel coneixement positiu que ofereix sobre les activitats dels equips de recerca estables del nostre àmbit. En aquest cas, el Grup d'Investigació en Geografia Urbana (GIGU) de la Universitat de Barcelona queda ben retratat i definit.

[Pau Alegre, gener de 2007]