ens informen del desplaçament, i per un període francament curt, de les professores Rosa Tello i Núria Benach a la metròpoli paulista. Va ser en ocasió de la celebració del Seminário Internacional São Paulo 450 anos: As Geografias da Metrópole el setembre de 2004, organitzat per Ana Fani Alessandrini Carlos. Estranya no trobar-les a l'índex del que ara comentem. Sigui com sigui, del primer any de col·laboracions sortí el llibre Urbanização e Mundialização. Estudos sobre a metrópole (2004) preparat pels mateixos curadors de l'actual, el qual pot considerar-se, salvant asimetries evidents, com a bessó dins el projecte d'investigació.

Els setze papers de discussió retinguts en la publicació han estat classificats en tres grans apartats pel "coordinador de la parte española". El primer calaix encabeix set comunicacions el denominador comú de les quals són els processos metropolitans, en general, observats de manera diversa a São Paulo i a Barcelona. La comparació se sobreentén. El professor Carreras exhibeix el seu coneixement pregon de São Paulo, la qual cosa ha demostrat en altres ocasions a la nostra Societat, en donar respostes a la pregunta "São Paulo, una sola ciutat?" [21-33]. En efecte, la diversitat d'identitats, verticals i horitzontals presents a la metròpoli brasilera, com a totes les del món actual, exigeix una resposta plural. En efecte, els

processos d'apropiació i identificació dels ciutadans de l'espai urbà comporta identitats fragmentàries en la metròpoli globalitzada. La professora Ana F. A. Carlos l'estalona amb una exposició exemplar [34-43] sobre els processos de mobilitat i transformació del capital a la metròpolis paulista i en general.

Enllestides les ponències marc, les cinc comunicacions restants s'encaterinen en diversos aspectes sectorials i temàtics. Joan-Eugeni Sanchez presenta [44-64] els processos de localització de les xarxes empresarials a les àrees metropolitanes espanyoles amb una especial referència al cas de Barcelona. Wagner C. Ribeiro exposa [65-72] la problemàtica del subministrament d'aigua a les metròpolis en base a l'exemple barceloní. Lurdes García-Lanceta [73-76] insisteix en el tema de l'aigua en un vessant orientat més decididament cap a la demanda i els conflictes que ocasiona el seu consum. Elisabet Rosa alerta sobre la dificultat de gestionar els fenòmens discontinus i fragmentaris propis dels processos urbans i metropolitans mitjançant les eines SIG en una comunicació meteòrica [77-79]. Més prolix és Sergio Moreno en exposar el seu estudi sobre processos de multiculturalitat a Barcelona en base a una anàlisi, prou rica en resultats, dels canvis experimentats pel mapa religiós en els darrers anys.