especialment les desenvolupades totalment o parcial a l'aire lliure. Les dates dels Jocs Olímpics de Barcelona, posem per cas, es decidiren a la vista d'un calendari de precipitacions pels dies de l'any amb menor risc de pluja en base a dades diàries contínues de llarga durada. Una altra aplicació pot ser la que li donen les empreses d'assegurances a l'hora d'establir les primes per a determinades activitats subreptícies, com pot ser la celebració d'un concert multitudinari a l'aire lliure. La probabilitat que aparegui la pluja en la data de celebració, que provocaria pèrdues econòmiques considerables, permet ajustar la prima, més o menys elevada, en funció del valor de la probabilitat. Els exemples de diversos calendaris pluviomètrics per a diverses localitats de la Mediterrània ibèrica són demostratius d'aquest interès.

El llibre es completa amb un capítol dedicat a remarcar la consideració global i sistèmica dels climes del planeta sense excloure, en el marc de la hipòtesi del canvi climàtic, el subsistema socieconòmic juntament amb els principals de l'atmosfera, la hidrosfera i la litosfera amb els subsidiaris de la biosfera i la criosfera -formada per les superfícies cobertes pels gels i la neu. Tots els subsistemes o components esmentats estan connectats d'alguna manera. Ho exemplifica amb dos fenòmens d'abast continental, o potser mundial: l'oscil·lació de l'Atlàntic Nord entre la zona de baixes pressions d'Islàndia i d'altes de les Açores i la del Pacífic Sud amb l'anomalia de el Niño, amb les corresponents inversions dels intercanvis d'energia entre les polaritats, connexions que poden deixar sentir els seus efectes a qualsevol racó de la Terra. Unes transferències globals amb patrons de variabilitat estudiades pregonament pels climatòlegs la qual cosa permet considerar el clima com la teleconnexió dels sistemes climàtics de la Terra sencera. [Pau Alegre]