sobre canvi climàtic antròpic han reforçat la necessitat de disposar de sèries climàtiques llargues. Cal mirar cap al passat per tal d'avaluar amb precisió què passa actualment i projectar el comportament present en forma de previsions climàtiques per al futur.

Les sèries meteorològiques instrumentals més llargues d'Europa reculen fins a dos-cents anys enrere. Es poden emprar dades afins -les anomenades proxy-data-, com a atribut indirecte de la caracterització climàtica per anar més enrere. Les mesures sobre el gruix, la densitat i, de vegades, els isòtops dels anells dels arbres centenaris que la dendrologia converteix en temperatures, precipitacions, etc., o bé les notícies sistemàtiques sobre pregàries per afavorir les precipitacions o tallar ratxes de sequera prolongada amb les quals es poden formar seqüències són prou útils per als climatòlegs.

I no n'hi ha prou de disposar de sèries llargues. A més a més han d'haver estat obtingudes en unes condicions similars pel que fa a la ubicació concreta de les mesures, el tipus d'instrument emprat, l'horari de les observacions, etc. Una sèrie homogènia és aquella en la qual hom pot garantir que cada

valor és només fruit del comportament de l'atmosfera en un lloc i enclavament determinat. Cal doncs posar les dades a prova per assegurar aquest requisit. Fins i tot, les sèries climàtiques no homogènies, especialment si tenen una bona longitud, no es descarten pas per a l'anàlisi de tendències, sinó que poden ser utilitzades després d'un procés d'homogeneïtzació.

Com explicava el redactor de la nota editorial abans citada, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament del sistema climàtic, la qual es correspon amb el concepte de dispersió estadística dels valors de les sèries climàtiques, per la qual cosa l'estadística ofereix diversos índexs, la desviació típica i la variància en primer lloc. Martín Vide ens n'ofereix una aplicació magnífica en la caracterització de la variabilitat pluviomètrica a Espanya, per mitjà de la qual podem filar molt prim en l'oposició clàssica entre clima mediterrani i oceànic.

Sempre s'ha considerat que un augment, o una disminució, climàticament significativa de la mitjana d'un element com la temperatura respon al concepte de canvi climàtic, suposant que no retornés al valor inicial en