L'objectiu primordial d'aquest llibre és l'estudi de les dades, directes i indirectes, que permeten l'estudi científic del clima. Com molt bé explica el redactor anònim de la notícia de la contraportada, “les seves pàgines ens descobriran que l'homogeneïtat, més que la variabilitat, defineix les sèries climàtiques, encara que ens resistim a reconèixer-ho, i continuem pensant que allò que caracteritza un clima són els valors meteorològics extrems, com si li concedíssim al temps una vocació insaciable de superació”. Javier Martín Vide aconsegueix explicar-ho de manera precisa, amb un instrumental estadístic bàsic per indefugible, amb una claredat i precisió excel·lents, tal i com ens té acostumats en totes les seves publicacions. Recapitulem-ne els continguts.

D'antuvi, l'autor precisa les diferències entre clima i temps. El clima d'un lloc o d'una regió és una successió dels temps meteorològics que s'hi han enregistrat, suficientment llarga per caracteritzar-ne l'atmosfera. Els temps meteorològics, per tant, vénen a ser els fotogrames individuals d'una seqüència climàtica. Però, quina és la longitud de la seqüència de temps que permet obtenir una sèrie climàtica, o més precisament, una sèrie amb significació climàtica, autènticament

representativa de l'estat típic de l'atmosfera? Són incontrovertibles els 30 anys recomanats per l'Organització Meteorològica Mundial? Sorprèn aleshores comprovar que el nombre de dades -per exemple, valors anuals-, necessàries s'incrementa en augmentar la desviació tipus de la sèrie. Així, mentre que la caracterització de la precipitació pot precisar més de 30 anys, per a la temperatura, només amb deu anys poden aconseguir-se mitjanes anuals satisfactòries des d'un punt de vista climàtic amb un error del 10% i un nivell de confiança del 95%.

En conseqüència, cal diferenciar les dades o valors meteorològics de les sèries climàtiques i els professionals que les analitzen: l'estudi del temps meteorològic és competència del meteoròleg, mentre que el del clima, del climatòleg. Mentre la meteorologia estudia el temps atmosfèric, és a dir, el comportament específic de l'atmosfera en un instant o en un interval temporal relativament breu, la climatologia estudia el clima, és a dir, el comportament prototípic, genèric, permanent de l'atmosfera, que exigeix amplis períodes de temps per quedar definit. Precisament, una de les preocupacions permanents del climatòleg és la d'aconseguir sèries climàtiques el més llargues possibles. Actualment els estudis