Amb aquestes bases de partida, s'enceta el bloc temàtic de les superfícies, censos i produccions agrícoles, ramaderes i forestals, part fonamental de l'obra, tant per la seva pròpia importància com pel fet de constituir elements integrants del paisatge. És, ben justament, el bloc més dilatat de l'Atlas, el qual, mitjançant cartogrames, gràfics i comentaris, permet comprendre la natura, disparitats i valor de l'espai i dels paisatges agraris espanyols. Aquesta valoració resta quantificada en els tres capítols esmerçats a l'economia agrària la situació de la qual s'analitza a través l'estudi dels mitjans de producció, els preus de la terra i les macromagnituds agràries. Així mateix, de bracet amb l'activitat agrària, s'han aplegat altres activitats econòmiques reflectides en la indústria i el turisme com a factors remarcables de diversificació i dinamisme econòmic de les zones rurals.

Aquestes activitats productives són condicionades per les polítiques públiques, oimés des de l'ingrés d'Espanya a la CEE el 1986 i per la Política Agrària Comuna la qual proporciona ajudes comunitàries quantioses per a la seva implantació i desenvolupament. És per això que la territorialització de les

ajudes públiques, la seva incidència en el desenvolupament rural, així com els retrucs mediambientals de l'agricultura i de les polítiques públiques configuren els capítols d'aquest nou bloc temàtic. L'obra es coronada per tres capítols novedosos i indefugibles: consum i qualitat alimentària, per una banda, i paisatges socials i multifuncionalitat de l'espai rural, per altra amb l'afegit, al capdavall, de la incidència de la societat de la informació en l'entorn rural. En efecte, si bé l'activitat agrària es basa en l'explotació econòmica del potencial ecològic, no pot prescindir de l'objectiu bàsic d'aconseguir productes de qualitat per al consum alimentari mitjançant les tècniques adients, entre les quals cada vegada atenyen major entitat les de producció ecològica així com altres de reconeguda qualitat. A tall de conclusió, s'estudien els paisatges socials del camp com un conjunt d'indicadors els quals posen en evidència que la situació de les àrees rurals, mesurada amb indicadors demogràfics, socials, econòmics i d'equipaments i serveis, encara resta lluny de la que frueixen les àrees urbanes. En aquest sentit, l'estudi de la disponibilitat de serveis de telecomunicacions ràpids i de gran capacitat continua encara és un atribut