urbana d'ençà l'esfondrament del Teló d'Acer. J. Tort fa esment dels trets heretats en una vella regió industrial de la Catalunya Central ---el cas de les colònies industrials--, i dels problemes que planteja el seu revifament en el marc de noves condicions socials i econòmiques. C. Mutambirwa i A. Mehretu, per altra banda, presenten els problemes plantejats per la transició del període postcolonial a la ciutat d'Harare. R. Kark i D. Grossman reincideixen en la temàtica comunal en una societat rural, en concret les de l'Orient Proper i Àfrica del Nord.

La secció sobre percepció i ideari es dedicada a les maneres de veure i interpretar el problema de la marginalitat. W. Leimgruber assumeix el paper de les regions marginals com a espais on, pressumiblement, pot reeixir la conservació de la diversitat biològica i cultural. E. Westhom i L.O. Persson remarquen les divergències de percepció manifestades entre les recerques sobre planejament de les regions marginals del nord d'Europa i els mateixos documents que l'haurien de normativitzar i portar a terme. R. Majoral i J. Font analitzen la percepció de les muntanyes manifestada pels viatgers pirinencs primerencs, mentre que H. Capellà i J. Tort fan relació del potencial del turisme per a transformar les regions marginals en el cas de les comarques de muntanya de Catalunya. Aquest caient també és el moll de l'os de la comunicació personal de Capellà, prou singular, sobre la loteria i la significació simbòlica d'un topònim de localitat. Cal dir quina?

La part darrera --la lluita final, agrupem-nos germans--, ve a ser el calaix de sastre temàtic de tot Congrés que es fa i es desfà. La comunicació de D.F. Lynch examina una regió remota de Rússia la qual ha experimentat una transformació radical com a conseqüència del col·lapse soviètic i que s'obstina tossudament en trobar una via de superació de la marginalitat. La contribució d'A. Mehretu, B.Wm. Pigozzi i L.M. Sommers és prou important en teoritzar sobre tipologies de marginalitat a diverses escales dimensionals a l'estat nordamericà de Michigan. L. Andersson i T. Blom remarquen la importància de l'educació en l'actitud envers la marginalitat. D. Sánchez- Aguilera i R. Majoral presenten els trets diferencials de marginalitat que presenta la immigració a Espanya, una destinació tan preuada pels jubilats europeus com pels desficiats africans. Les eixides culturals, relatives sobretot per a la llengua gallega, són el tema dels darrer paper, signat per R.C. Lois i C. Valcárcel.

En el capítol de conclusions, Walter Leimgruber, president de la Comissió, es dol del clar biaix nordista de les comunicacions seleccionades en el llibre. El Tercer món i els països en transició són poc representats. Això sembla donar-li peu a estendre's, evidentment fora mida, sobre la crisi argentina de 2001-2002 amb comparances vers Rússia i altres contrades planetàries. Unes paraules finals molt forçades i que no fan per a un llibre prou vàlid en les seves parts constituents. [pau alegre]