En l'avinentesa del 29è Congrés Internacional de Geografia celebrat a Seül l’estiu de 2002, la Commission on the Dynamics of Marginal and Critical Regions de la International Geographic Union (IGU) va organitzar dues reunions. L'una, amb convocatòria limitada als addictes de la Comissió, va tenir lloc a Taegu, un centre industrial de gairebé dos milions d'habitants situat a l'extrem meridional de la península coreana. L'altra, coorganitzada amb la Commission on the History of the Geographical Thought, va tenir lloc en el transcurs del Congrés a Seül mateix. En aquest volum s'apleguen diverses comunicacions, no pas totes, d'entre les presentades a una o altra trobada.

L'aplec d'estudis demostra que, tot i l'esforç aparent d'exhaustivitat, la temàtica de la marginalitat és encara ben lluny d'esgotament. Així, en la cresta d'aquesta ona de recerca geogràfica desbordant, el Congrés de Seül de la IGU va autoritzar encapçalar les activitats de la Comissió amb una nova denominació: Evolving Issues of Geographical Marginality in the Early 21st Century World. Per tant, ha estat abandonada la referència explícita a la regionalitat en benefici d'una temàtica més àmplia. Alhora, significa una prolongació de la Comissió que fa possible la continuïtat de l'anàlisi teòrica i pràctica iniciada fa una dècada en el Study Group on the Dynamics of Marginal

Regions. En realitat, doncs, el nou nom revalida l'ampliació de l'abast temàtic experimentat per les aportacions de discussió durant els dos períodes reglamentaris precedents.

Cada vegada més, la marginalitat es considerada com el resultat d'un procés històric, el qual pot contemplar-se des de perspectives diverses i no només des de l'econòmica. En efecte, si els estudis primerencs es concentraven en les disparitats econòmiques regionals i en les seves implicacions polítiques, l'atenció posterior ha emfasitzat la transversalitat de la marginalitat per dominis tan diversos com els de la cultura, la geopolítica, la societat i el medi ambient, amb l'afegit d'un interès creixent per les qüestions d'escala. Aquest concepte dimensional és operatiu del tot d'ençà l'aplicació d'aproximacions microescalars al tema. Així mateix, ha esdevingut més i més patent que la marginalització no és una situació objectivable sinó, més aviat, relativa al context i la percepció subjectiva, diguem-ne ideològica, de la problemàtica. Finalment, la marginalitat no és necessàriament un final de trajecte. Sempre hi ha la possibilitat d'un redreçament de la situació, depenent d'una percepció i avaluació renovada dels recursos. En aquest context, fins i tot hi ha qui aventura una inversió del conegut model de centre i perifèria de desenvolupament regional.