Els curadors del llibre classifiquen les aportacions seleccionades en cinc grans apartats els lemes dels quals resulten ser manifestament encavalcats: factors econòmics i processos; gestió, administració i conservació; dinàmica locacional; percepció i ideari; i altres relacions socioculturals. La majoria tracten el tema de la marginalitat des d'una perspectiva dinàmica procurant assenyalar vies de solució per a les situacions més compromeses. Totes tenen un centre d'interès espacial i temporal específic i les escales d'aproximació dimensional cobreixen l'arc complet de micro a macro. En conseqüència, la marginalitat es pot tustar en els contextos local, regional, estatal i mundial.

La diversitat d'escales de tractament es fa prou evident des de l'apartat primer el qual s'esmerça en els aspectes de la marginalitat econòmica. A. Blackbourn repassa una bona colla de teories econòmiques relatives al desenvolupament econòmic local per concloure en una proposta que distingiria entre les perspectives local i regional, per un cantó, i les purament estatals, per altre, en les tasques de desenvolupament econòmic. D. Grossman i R. Kark passen revista a la tensió entre accés a la terra i comunalitat a escala regional. A. Ferrer i R. Majoral en el cas d'Espanya, M.E. Furlaniet al i M. Schmidt en el cas d'Argentina, analitzen propostes econòmiques singulars i generals a

escala estatal mentre que T.J. Rickard revisa la incidència de la globalització econòmica i la competitivitat mundial en una economia estatal singular: Jamaica.

Les aportacions de la segona part sobre gestió, administració i conservació fan referència a estratègies que tendeixen a reduir la marginalitat. Com calia esperar, les qüestions econòmiques predominen tant en les estratègies dels agents privats com en les intervencions del sector públic. Són significatives en aquest sentit les comunicacions de R. Galdós-Urrutiaet al sobre les àrees de muntanya a la Unió Europea, la de R.C. Lois i J.I. Plaza sobre la regió fronterera entre Espanya i Portugal, la d'A. Dos Santos i M.J. Piñeira en comparar Galícia amb la regió brasilera de Bahia. Les comunicacions de B. Cullen i W. Leimbruger sobre Austràlia i Suïssa, respectivament, no desatenen, però, la dimensió cultural del fenomen. L'avaluació ex-post dels plans d'ajuda aplicats a Corea del Sud i a la Unió Europea és tractada per Lee et al i R. Rodríguez, respectivament.

L'accent de la tercera part, les dinàmiques locacionals, ha estat disposat en els processos de transformació i marginalització descabdellats a les àrees urbanes. L'exemple hongarès exposat per G. Enyedi i J. Rechnitzer il·lustra l'evolució de la jerarquia