Es tracta d'un llibre per a nois, d'un text de tipus escolar que es pot posar a mans dels alumnes de l'últim grau de l'Escola Primària o del primer cicle del Batxillerat. La destinació d'aquest volum podria fer pensar d'antuvi en la improcedència de parlar-ne en les primeres pàgines d'aquesta Revista. Cal tenir en compte, però, que aquest llibre va avalat per dues qualitats que els situen com a producció intel•lectual en un pla superior a la senzillesa de la seva finalitat didàctica: ésser obra d'un home d'alt valor científica, el Doctor Eduard Fontserè, i ésser la primera Geografia General en llengua catalana.

Elements de Geografia que és aquest el nom modest que porta l'obra publicada per l'Editorial Gustau Gili, forma un volum de més de 300 pàgines molt ben il•lustrat, especialment en la part general, en la qual fa referència a Catalunya. El seu contingut constitueix un resum complet de coneixements geogràfics redactats de cara a la nostra terra. Comprèn la presentació de l'esfera terrestre, la fisiografia i l'antropogeografia del món, la geografia de Catalunya i la d'Espanya, seguides de la dels Estats europeus i de les regions naturals dels altres continents.

El pla del llibre és, doncs, d'una ordenació i d'un contingut corrents; la vastitud de la matèria dins el reduït volum acaba de donar la impressió d'un text per a escoles. Amb tot, el fet d'ésser escrit en català ja destaca aquest llibre de publicacions semblants i convida a llegir-lo. Un cop encetada la lectura, l'estil net i clar de l'autor, que sorgeix espontani d'una exposició dels fets elementals triats dels més sòlids fonaments científics, s'enduu el llegidor pàgines enllà. Hom resta sorprès que idees i fenòmens que li són ben coneguts siguin exposats i explicats de manera tan senzilla i entenedora a les joves intel•ligències, i sovint amb paraules vives que haurien encantat, sens dubte, Joan Maragall. Aquesta qualitat d'escriptor precís i expressiu, ja l'havíem trobada de temps en els treballs científics d'Eduard Fontserè. En Elements de Geografia, però, l'home de ciència s'ha superat per tal de fer-se entendre per la minyonia. El savi se sent mestre en el més profund sentit del mot. En les pàgines on s'ocupa dels elements climàtics o de climes regionals, hi ha conceptes d'una naturalitat de dicció, d'una forma tan encertada d'expressió que sorprenen per llur senzillesa. Els grans es complauran en aquestes planes escrites per a minyons.