En general les dades de tota mena aplegades són de la dècada dels anys noranta. La data de tancament de l'Atles, amb poques excepcions, és de l'any 2001. Això també és causa de problemes. Nogensmenys, "de fet, és el moment en què la ciutat constata que ha deixat d'ésser el vell centre industrial que fou, la ciutat roja del principi del segle XX, per a convertir-se en una ciutat del consum, la ciutat rosa dels turistes internacionals d'avui en dia" [13].

La delimitació de la ciutat també va constituir un neguit per a l'equip. El detall dels àmbits coberts pels mapes és prou expressiu de la tensió entre compressió i dilatació relativa de l'espai barceloní en la perspectiva de l'anàlisi del seu sector comercial. L'àmbit barceloní s'emporta 128 planes i 230 mapes (72,3% de les planes i 64,3% dels mapes), entre els quals predomina la figuració del terme complet, per sobre de barris, sectors i, al capdevall de la gradació dimensional, els edificis comercials planta per planta. Esforç, com deia, de desagregació a gratcient. La Regió Metropolitana, de la Tordera al Gaià, es presenta en 44 planes i la base de 97 mapes.

Un bon gruix. Finalment, els àmbits de referència tenen una presència i pes molt reduït: Catalunya, Espanya, la Mediterrània i el Món sencer apareixen en 18 planes i 36 mapes. Així doncs, l'Atles ens ofereix un total de fulls 177 cartogràfics amb 359 mapes individuals guarnits, quan convé, amb fotografies, taules i altres penjolls documentals.

L'Atles és dividit en quatre parts d'extensió desiguals i clarament diferenciades, formalment i temàtica. L'oferta [planes cartogràfiques de la 1 a la 71], analitzada per a tot el terme municipal, és presentada d'entrada des de la perspectiva històrica fins a cloure l'actualitat amb la distribució territorial d'algunes ofertes molt especialitzades. En aquests mapes desfilen gairebé tots aquells aspectes relacionats amb el comerç dels quals es disposava de l'oportuna georeferenciació. S'inicia, com he dit, amb una breu aproximació històrica al comerç barceloní, amb cinc mapes, demostrativa de la llarga tradició de la ciutat. Van signats per Antoni Riera, Jorge Romero i el mateix director de l'obra.