revisava la trajectòria institucional del Consell de Cent al llarg de tot el temps de la seva vigència, és a dir fins el 1714. Les polèmiques al voltant del tercer centenari de l'adveniment dels Borbons i de l'inici de la Guerra de Successió van ser un estímul per dedicar la trobada de 2001 a l'estudi del segle de l'absolutisme, 1714-1808. I d'aquesta manera quedà dibuixada la conveniència estratègica de dedicar alguns congressos més a prosseguir la seqüència cronològica, ja internats en l'Edat Contemporània.

* * *

El VIII Congrés d'Història de Barcelona, celebrat els dies 10 a 13 de novembre de 2003 a la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat, que és l'entitat organitzadora, comptà per primera vegada amb el suport del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Sota el rètol general, La ciutat i les revolucions, 1808-1868, l'encontre s'organitzà en sis sessions, dedicades, respectivament, a Fonts i Historiografia, Política, Economia, Societat, Art i Literatura, amb set ponències dedicades a les àrees temàtiques enunciades i amb un total de trenta-quatre comunicacions. La sessió d'obertura, desenvolupada en el marc més solemne del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, davant d'un nombrós auditori format

per autoritats, congressistes i públic en general, comptà amb una conferència inaugural a càrrec del doctor Jordi Nadal i Oller, amb el títol La revolució industrial a la ciutat de Barcelona, objecte d'una notable glossa de l'excel•lentíssim alcalde de la ciutat, el doctor Joan Clos, que va cloure l'acte.

El títol triat per al VIII Congrés, d'una banda, denota que – com en els encontres anteriors – la delimitació de les etapes aprofita l'inequívoc referent polític, però, de l'altra, apunta a la diversificació temàtica palesada en la distribució de sessions i els encàrrecs de ponències. Arran de la Revolució Francesa de 1789, l'antiga paraula "revolució" va adquirir una gran popularitat, tant entre els entusiastes dels canvis com entre els seus antagonistes, i també es va expandir fora de l'àmbit de la política per tal de designar fenòmens que, si bé no tenien el dramatisme de les convulsions polítiques, compartien suposadament amb aquestes la capacitat de transformar el món en sentit del progrés. I en efecte, el nostre plural "revolucions" no es refereix principalment a les diverses onades de la revolució liberal, tan agitada i laboriosa. A Barcelona en particular, més que no pas en el conjunt d'Espanya o de Catalunya, aquells anys foren temps de canvi profund en altres àmbits: revolució industrial en l'àmbit de l'economia, revolució romàntica en l'esfera de l'art i de la cultura.