"en el nostre cas hem de dir, respecte a aquesta qüestió, que hem volgut evitar d'entrar en un debat merament teòric, i que hem orientat l'anàlisi en dues direccions d'un contingut essencialment pràctic: d'una banda les propostes d'ordenació i classificació dels topònims més conegudes, de l'altre, la formulació d'una tipologia o esquema d'ordenació adequat a les especificitats del nostre estudi. I tot plegat, partint de la premissa que la problemàtica que ens ocupa té unes connotacions molt lligades al context territorial a què es fa referència, i que, per tant, és absurd plantejar-se una forma de resoldre-la que tingui un valor universal." [62]

El tercer capítol del llibre és el més extens, i també el més important des del punt de vista del contingut. També en paraules de Joan Tort, "podríem dir, d'alguna manera, que les diferents parts del treball convergeixen, directament o indirectament, en aquest capítol". En efecte, en el mateix títol que porta es prou revelador dels seus objectius: el Baix Camp com a sistema toponímic: estudi dels topònims de la comarca, la seva distribució i la seva significació territorial. Així, la

finestra s'obre de bat a bat sobre l'àmbit geogràfic d'estudi. Recolzem-nos bé sobre l'ampit i seguim l'assaig d'interpretació geogràfica de la toponímia comarcal de la qual he dit que constituïa, al cap i a la fi, l'objecte final de la recerca de Joan Tort.

La interpretació geogràfica es reparteix en cinc grans apartats. En primer lloc, l'autor efectua una anàlisi quantitativa del conjunt de topònims de la comarca, amb una atenció particular en la seva distribució, per tal de descobrir pautes d'homogeneïtat i de contrast sobre el territori. La significació i la freqüència dels topònims en relació amb el medi físic, per una banda, i amb les activitats humanes, per l’altra, també mereix una atenció especial. Tot seguit, aborda una anàlisi tan minuciosa com brillant de la toponímia dels nuclis de població --la toponímia nuclear--, des d'una perspectiva onomasiològica, és a dir "considerant els topònims com a "formes d'expressió" de la diversitat territorial de la contrada estudiada". En aquest contextdel pensament, l'autor es qüestiona quins són els plans de significació que acompleixen el principi de significativitat territorial formulat com: "en condicions homogènies d'espai i de