En aquesta ressenya hem anat destacant sobretot el joc a llarg terme de les forces que produïren la transformació de Catalunya al seg1e XVIII: la represa (demogràfica i agrícola) després dels anys de guerra, el desenrotllament que permetrà l'acumulació de capital i crearà les condicions adequades per al naixement de la revolució industrial, etc. Però cal recordar que Vilar examina també els fets a nivell microscòpic, a nivell de l'individu i del moment concrets, per a estudiar "el joc entre l'objectiu i el subjectiu, entre la necessitat i la decisió humana". Problema transcendental per a l'historiador és aquest d'explicar com actuen sobre els individus concrets les forces generals que empenyen, a llarg terme, la societat per un camí de desenrotllament donat: forces sentides no sempre conscientment en el moment de prendre les decisions quotidianes, però no per això menys determinants.

Clourem aquesta breu ressenya amb paraules de Vilar: "El treball de l'historiador consisteix precisament a establir (i tractar de fer comprendre) com han estat plantejades les condicions objectives del creixement, com els individus i els grups se les han fetes seves i les han utilitzades, amb una presa de consciència més o menys clara, i com, amb llur acció mateixa, han tornat a crear, sense saber-ho, un altre nivell de condicions objectives, necessàriament favorable, per altra banda, per a una nova etapa de creixement."

[Josep Fontana i Làzaro, Serra d'Or, any VII, núm. 5 (maig de 1965), pp. 25-26]