El capítol dedicat a "Companyies i gran comerç" ens mostra, finalment; com s'entrelliguen en la realitat les diverses activitats dels negociants barcelonins. Veiem en primer lloc com un botiguer participa, entre 1714 i 1786, en l'arrendament de drets i de proveïments, en la importació de productes alimentaris (que dóna lloc, com a contrapartida, a l'exportació, iniciant així l'intercanvi de bacallà per aiguardent) i en negocis marítims diversos (assegurances de carregaments, préstecs "a canvi marítim", etcètera). De 1737 a 1754 hi ha un període de dificultats conjunturals: la guerra amb Anglaterra detura l'intercanvi bacallà-aiguardent, i les activitats dels negociants catalans s'orienten cap al "gran joc del comerç americà". Les mercaderies colonials, però, són cares i, per a compensar-les, cal augmentar les exportacions, les quals actuen favorablement sobre la producció. De 1745 (data de l'expedició de la primera "Na. Sa. de Montserrat") a 1764 el comerç que els catalans fan amb les colònies americanes creix considerablement. L'èxit dels primers intents cristal•litza en la "Real Compañía Barcelonesa de Comercio a Indias", que fracassarà quan la llibertat de comerç (1765 i 1778) en farà inútils els privilegis. De 1779 a 1805 l'expansió del

comerç colonial és enorme, malgrat les crisis i les guerres que l'entrebancaren. De maneraque, si bé les relacions comercials amb la resta de la península es fan més complexes (Vilar parla de "conquesta del mercat nacional pels agents comercials catalans"; però hem d'entendre això a escala dels petits intercanvis d'una economia poc desenrotllada), la veritat és que a la vetlla del desastre del 1805 els comerciants catalans continuaran pensant sobretot en Amèrica.

En les breus i interessantíssimes pàgines de conclusions d'aquest volum -que en certa manera ho són de tota l'obra- Vilar ens explica per què s'ha aturat ací, per què ha exclòs del seu estudi les activitats industrials, el volum de les quals era encara poc important al segle XVIII; però que serien la causa de transformacions decisives, que farien néixer una societat nova a Catalunya i hi produirien el desenrotllament que crearia una desigualtat respecte a la resta de la Península. Vilar pensa que l'evolució d'aquestes activitats industrials ha d'examinar-se en relació amb el segle XIX, i ajorna aquesta part del seu treball per a una nova etapa.