congressos o reunions (posem per cas, les reunions nacionals de la Sociedad Española de Geomorfología --1990, 1992, 1994, 1996--, o les organitzades per l’AEQUA); el ventall d’articles inclosos en revistes científiques (Pirineos, Cuaternario y Geomorfología, Estudios Geográficos, etc.); o els projectes de recerca canalitzats per mitjà de la DGICYT o CICYT, del Ministerio de Educación.

Els fets mostren que el tema del glacialisme a les nostres muntanyes no és pas esgotat. Un bon nombre dels sectors més enlairats encara romanen verges a l’investigador. Altres enclaus, situats a alçada menor, que per la seva ubicació i formes de modelat plantegen hipòtesis en benefici d’una morfodinàmica heretada i associada a processos glacials o glacionivosos, la qual cosa permet interpretar els afaiçonaments d’aquestes darreres muntanyes, el més probable, a partir de sistemes morfogenètics de transició. Fan al cas, per exemple, els seus regruixos més orientals, en contacte amb l’eix axial en el Berguedà i el Ripollès; algunes serres gallegues, on, fa poc, hom ha trobat empremtes glacials a cotes molt modestes; a les carenes més orientals de Sierra Nevada, a partir del port de Trévelez; i altres.

Com s’avançava en paràgrafs anteriors, les recerques actuals tendeixen a cobrir objectius nous de manera que s’afronten amb enfocaments i mètodes diferents. Heus ací, per exemple, la bona tasca d’E. Martínez de Pisón, J. de Pedraza Gilsanz, D. Serrat Congost , J.M. García Ruíz, C. Martí Bono, A. Gómez Ortiz, J.L. Peña Monné, A. Pérez Alberti, J. Chueca Cía, J. M. Vilaplana Fernández, J. Bordonau Ibern, E. Serrano Cañadas, Mª V. Alonso, J.C. Castañón Alvarez, M. Frochoso Sánchez, J. López Martínez, D. Palacios Estremera, J.R. Vidal Romaní, F. Salvador Franch , R. Copons, F. Lampre Vitaller, M. Valcárcel Díaz, M. Mateo García, V. Turú, etc., i de tants altres els quals, des de dominis disciplinaris propers, també fan pinya. A l’actualitat, és de desitjar la cartografia geomorfològica glacial de detall (1:50 000, 1:25 000) i la delimitació dels àmbits glacialitzats, en especial, per a aquelles zones de les quals ens manca. La identificació i la gènesi dels dipòsits, sempre en base a treball de camp, tan laboriós, també desvetlla l’interès malgrat que atreu més la datació absoluta dels registres sedimentaris mitjançant l’ús de mètodes i tècniques d’anàlisi de ciències afins. Aquest procedir, fruit de la interdisciplinarietat, fa possible, en