Fa cents anys i escaig, el doctor Gaietà Barraquer, a la cerca de testimonis de l’antic esplendor del monestir de Sant Cugat, hagué de fer a peu la mitja dotzena de quilòmetres que el separen de l’estació de Cerdanyola i Ripollet, a hora foscant, i amb el cor encongit de no patir un assalt de lladres de camí ral. No devia pas ser pas un passeig agradable entre les vinyes dels Fatjó, al terme de Cerdanyola, devastades per la fil•loxera i els esvorancs argilaires de la munió de bòbiles que penjaven a banda i banda del camí. Poc sabia el fogós canonge de la Seu barcelonina que cent anys més tard esdevindrien cràters vesubians, farcits amb brossa metropolitana, i coronats amb el Centre Direccional, la UAB, el Deutsche Bank, i una llarga rastellera de seus corporatives d’allò més lluïdes.

Tot això, però, el canonge Barraquer no ho podia ni sospitar. De moment patia pels lladregots que li podien sorgir del canyar del proper revolt i només sospirava per parlar amb els vellets santcugatencs* que havien tractat els darrers monjos benedictins del

cenobi construït sobre, o a prop, aneu a saber, del Castrum Octavià. Potser ens ho sabria precisar el doctor Manuel Mundó. La barreja ordenada en el territori del “molt enrera”, de l’”ara mateix” i del “per endavant” també ha estat la fórmula adoptada del professor Busquets. El doctor Joan Tort, director de la col•lecció Descoberta, el presenta així a la contraportada: “aquesta obra, escrita pel geògraf Jaume Busquets, és una monografia breu sobre Sant Cugat del Vallès. Centrada en la realitat actual de la ciutat i el seu terme, però sense oblidar els antecedents històrics ni les perspectives de futur, vol oferir al lector una visió de primera mà sobre Sant Cugat i donar-li uns punts de referència bàsics per a la seva descoberta”.

D’antuvi, l’autor proposa una mirada al medi natural [7-24] del terme des d’una acurada selecció de balconades naturals. La ullada es complementa amb notes diverses sobre la significació forestal del terme, presidit tothora per l’obaga del Collserola, i de les taques agrícoles subsistents a la plana, més o menys amenaçades de ser engolides per la urbanització, i, en tot cas, per l’abandonament de les activitats agràries. És el cas de la Torre Negra i dels altres masos significatius del terme. Busquets ens ofereix la descripció arquitectònica del casal i les perspectives de la seva urbanització, així com de la conservació i defensa del seu marc natural.