Es pot pensar, i dir, que la societat: una ciutat metropolitana [69-82] és una geografia regional de Sant Cugat. Els títols i els continguts dels apartats ho certifiquen: el territori i les comunicacions; la població --dels dos milers justets a l’època de la visita del canonge Barraquer als gairebé setanta mil actuals, amb un sostre previst de dos-cents mil pel Pla General Metropolità de 1976; el poblament; i, les activitats econòmiques convenientment perioditzades en el temps. Tot plegat rematat amb un capítol de conclusions i perspectives: els reptes de futur [83-96]. El resultat de tot plegat el resumeix prou bé el doctor Tort, també a la contraportada: “Sant Cugat sintetitza avui, com a fet urbà, alguns dels aspectes més rellevants de la transformació del territori de Catalunya a l’inici del segle XXI: el paper estratègic de [la] xarxa de comunicacions, el difícil diàleg entre la ciutat construïda i els nous desenvolupaments, el profund impacte de les activitats econòmiques i la necessitat de preservar els paisatges heretats com a única alternativa possible davant els excessos de l’homogeneïtzació global”.

El llibre, com he insinuat ratlles amunt, planteja també un repte de futur més personal. Que Jaume Busquets ens n’ofereixi ben aviat un altre, sense limitacions d’espai, sobre la construcció del paisatge de Sant Cugat i del seu terme. L’esperem amb impaciència. [pau alegre, 5 de desembre de 2004]