participació de determinats grups socials en els governs locals. El frec a frec dels moviments socials urbans amb l’administració municipal de l’aglomeració urbana (..i per què no ciutat de ciutats?) de Lió és el plat fort de l’article, ben amanit en torrentada d’idees.

La mirada de Núria Benach no té traces de volada de coloms. Guaita tres aproximacions a l’espai públic barceloní [77-94] voltant les tres cares de l’espai social proposades per Henri Lefebvre [La production de l’espace, 1974] –el percebut, el concebut i el viscut--, i estableix un paral•lelisme amb l’espai públic –producte social per sobre de tot. El caracteritza com a espai del disseny en tractar-lo sota l’aspecte tangible, com de renovació en referir-se a l’espai del poder o de la regulació i com el de la gent en tocar la seva apropiació i a la multiplicitat d’usos. En la seva conclusió, Benach carrega les tintes en aquesta darrera accepció: “Però precisament perquè la ciutat és la gent, però la gent, també és la ciutat, l’aproximació a l’espai públic ha de ser més complexa. Els espais concebuts en son una part, com també ho són els percebuts. Però cal insistir també en una conceptualització de l’espai públic que compti amb les formes d’apropiació social que acaben transformant-lo i dotant-lo d’autèntic significat.” [91]

L’article signat per Carles Carreras retorna, d’entrada, a la qüestió de la titularitat jurídica per a entendre l’espai públic. Després, s’aboca a la temàtica promesa en el títol, la funcionalitat de l’espai públic: nous espais del consum [95-116]. A partir de l’anàlisi de l’evolució dels espais comercials, per tal de destriar allò que és nou d’allò que no ho és tant, i de l’exposició d’alguns dels trets generals del consum actual, s’esforça en concloure sobre l’aparició de nous espais de consum, a partir, sobretot, de l’estudi de la ciutat de Barcelona. Valgui aquest fragment del text de Carreras per ensumar les coordenades de la seva aportació: “En el moment de crisi que viuen els espais públics convencionals per causes diverses, entre les quals cal destacar els canvis socials contemporanis, així com l’impacte de l’anomenada inseguretat ciutadana, els espais comercials han esdevingut una còpia o una metàfora i un símbol de la ciutat. Com va destacar Milton Santos el 1988, els shopping centres avui s’han convertit en les noves catedrals d’aquest canvi del mil•lenni pel seu paper central de representació dintre de l’escena urbana i de la vida quotidiana dels seus ciutadans”. [107]

La visibilitat de l’espai públic és la qualitat inqüestionable, condició i expressió del poder