polític instituït, per a Estanislau Roca [Universitat Politècnica de Catalunya]. En la seva aportació al debat, l’espai públic, forma i motius. Alguns exemples [117-144], repassa la relació entre continent i contingut, com d’aparador a contrallum, d’espais públics tan significatius com l’àgora i el fòrum de l’antiguitat grecoromana, la plaça renaixentista o ...el carrer de Ferran a Barcelona. La reflexió de Sergi Martínez Rigol sobre els nous espais públics en la reforma dels vells centres urbans. El Raval de Barcelona [145-162], ve a tancar, d’alguna manera, el recorregut històric de Roca pels escenaris públics. En concret, Martínez Rigol exposa el cas de la reforma del barri del Raval iniciada a partir dels anys vuitanta del segle XX al bell mig de Barcelona.

Va, doncs, d’escenaris. Francesc López Palomeque en turisme urbà i gestió pública: Barcelona com a escenari turístic [163-186] repica la dita. La ciutat sencera esdevé espai públic, mercaderia per a propis i estranys: “si bé la Barcelona ‘renovada’ no ha resolt de manera satisfactòria les contradiccions de la seva estructura social, que té a més una dimensió espacial, ni totes les necessitats urbanístiques, sí que ha millorat substancialment les seves condicions ambientals i les seves condicions de vida; i fruit de la dialèctica entre renovació urbana i desplegament del sistema turístic, s’ha propiciat la seva conversió en un escenari

turístic de recreació per a forasters, però també per als residents a la ciutat.” [182]

En darrer lloc, Jordi Domingo [Universitat de Lleida] presenta una reflexió sobre les conseqüències que la transformació d’una societat agrícola a una societat de serveis ha tingut en els canvis en l’ús de l’espai públic en una ciutat petita [187-204]. Després d’exposar la seva tria conceptual sobre l’espai públic, Domingo presenta el marc local en el qual assenyala les fites del canvi anunciat abans. El cas de Mollerussa és ben il•lustratiu, didàctic podríem dir, de les mutacions formals i funcionals de l’espai públic urbà: “els canvis que s’ha produït a conseqüència de la transformació social i econòmica i també pel sorgiment de noves necessitats que van relacionades amb el procés d’eixamplament del nucli urbà, generen nous espais públics. L’espai públic continua exercint un paper important en el procés de relació dels seus habitants, encara que les formes de relacionar-se hagin canviat.” [203]

Em sembla adient tancar aquesta notícia amb l’endreça de la pròpia coordinadora de l’obra: “heus aquí, doncs, tot un seguit de claus per a llegir i interpretar els espais públics. Ens agradaria que, un cop llegit el llibre, totes aquestes reflexions poguessin fer-vos algun servei, si més no que us permetessin trobar els símbols dels temps i dels homes, no pas dels déus, quan passegeu per la ciutat” [25]. [pau alegre, 5 de desembre de 2004]