En la quarta i darrera part, titulada organització i polítiques territorials, s’analitzen els temes relacionats amb la divisió territorial de Catalunya, l’ordenació i planificació territorial i la política de muntanya, tot plegat en tres capítols. Aquestes qüestions són clau per a entendre les dinàmiques territorials ja que, com és prou conegut, la divisió territorial existent (l’organització políticoadministrativa del territori) és un reflex clar del model vigent de gestió del territori i de la dialèctica entre poder polític i espai. En un altre sentit, el tractament explícit, com a contingut del llibre, de l’ordenació i de la planificació territorial així com de l’anàlisi de determinades polítiques regionals (la política de muntanya i la planificació metropolitana) ha estat una opció fonamentada en fets diversos que cal anunciar ja des d’ara. Per una banda, la importància d’aquestes qüestions en l’estadi evolutiu actual del procés d’estructuració del territori, és un escenari on els interessos de les forces del mercat han de coordinar-se i regular-se. Per altra banda, tant l’orientació com l’abast de la política territorial constitueixen fets nous, inexistents fa uns anys. Finalment, el tractament explícit de la

política territorial constitueix una dada inequívoca sobre la importància que els autors atorguen a la intervenció de l’administració pública com agent dels processos d’estructuració del territori català.

Per acabar, volem assenyalar que l’obra ha estat redactada per diversos especialistes en les distintes branques de la Geografia, tots ells professors d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona amb una llarga experiència en la realització de treballs geogràfics en comú. Cada autor ha aportat la seva visió i els seus coneixements des de la seva respectiva àrea temàtica (geografia de la població, econòmica, dels serveis i de les infraestructures i l’ordenació del territori), però la redacció final s’ha efectuat a partir de la posada en comú i l’intercanvi d’opinions, sense perdre de vista la perspectiva de conjunt. D’aquesta manera s’ha intentat superar les visions parcials o excessivament especialitzades amb la finalitat d’assolir la necessària perspectiva general i visió de conjunt que tota obra de Geografia Regional ha d’encalçar. [Introducció dels autors. Barcelona, març de 2002; versió catalana de P. Alegre (2004)]