atorgat al fet urbà, el qual impregna la totalitat del territori català, contempla l’estudi de les pautes històriques del poblament, la incidència del procés urbanitzador vinculat a la industrialització i, finalment, la configuració del sistema urbà actual, en el qual destaca el paper de Barcelona com a metròpoli regional i la difusió de noves dinàmiques urbanes i metropolitanes vers el conjunt del territori.

La tercera part, dedicada a les transformacions econòmiques recents, comprèn cinc capítols dedicats a l’anàlisi de les activitats econòmiques. En tots els casos s’han estudiat els trets sectorials i estructurals de les activitats productives però carregant la nota en la vessant territorial per la identificació dels seus fonaments geogràfics, descripció i explicació de la seva distribució espacial i, finalment, constatació del paper que exerceixen, en cada cas, en l’actual estructura territorial de Catalunya. Després d’un primer capítol en el qual s’explica el trànsit des de la indústria tradicional fins a una economia fortament terciaritzada, s’exposen de manera successiva la dinàmica del sector agrari, els canvis espacials i sectorials de la indústria, el turisme i la seva implantació territorial, les activitats comercials i financeres i, per acabar, els transports.

Val la pena destacar, en aquest preàmbul, alguns fets clau de l’evolució del sistema productiu en relació amb el territori. L’anàlisi del camp català ha fet relluir, en primer lloc, la importància assolida per l’agroindústria i pels nous mecanismes de comercialització de la producció agrària, així com la repercussió de la incorporació de Catalunya i Espanya a la Unió Europea el 1986. Per altra banda, rera la crisi dels anys setanta i de començament dels vuitanta, encara no poden donar-se per tancats els canvis registrats en el teixit industrial, de tal manera que a l’actualitat coexisteixen processos de reindustrialització i iniciatives endògenes costat per costat amb desconcentració industrial, inversió industrial a l’estranger i deslocalització d’empreses; en aquest darrer cas amb inversions industrials catalanes a l’estranger i fins i tot amb el trasllat de factories a altres països. De fet, l’economia catalana s’està internacionalitzant i això afecta també, de manera prou clara, les activitats comercials i financeres. Pel que fa al turisme, convé subratllar la importància que ha pres el mercat interior, fet que se sol associar al creixement del consum familiar de béns i serveis: l’aparició de noves modalitats turístiques i, en darrer lloc, el procés de turistificació del territori català.