capítols, per la seva major operativitat, malgrat que això comporti la reiteració d’algunes obres generals i manuals sobre geografia de Catalunya.

A la primera part, el territori i la seva gestió, s’aborda l’estudi del medi físic i els recursos naturals derivats, amb una anàlisi continuada de les característiques del medi (relleu, clima, aigua, vegetació) i l’aprofitament, gestió i planificació dels recursos. Aquesta relació es fa especialment evident en el cas de l’aigua i de la vegetació. Es dedica un capítol específic a la gestió i l’aprofitament de l’aigua, no només per la importància que té per ella mateixa sinó per tractar-se d’una temàtica d’actualitat constant als darrers temps. Una cosa semblant passa amb el capítol dedicat als espais naturals i a la seva protecció el qual inclou l’estudi convencional de la cobertora vegetal però, també, de la seva explotació i protecció. És per això que hom concedeix una gran atenció a la conceptualització, delimitació i gestió dels espais naturals a Catalunya, tema de valoració social creixent i de gran valor operatiu per aconseguir els objectius de la conservació de la natura i l’adequada ordenació del territori.

L’estudi de la població i del poblament s’efectua a la segona part sota el títol de població, assentaments humans i equipaments socials el qual també revela un enfocament innovador. Aquesta part es divideix en tres capítols en els quals s’exposen les característiques de la població, l’evolució de les pautes d’ocupació humana del territori i la dotació de serveis i equipaments socials. Aquests darrers temes se solen tractar habitualment en analitzar les activitats terciàries, sota l’epígraf “serveis”, però en aquesta ocasió s’opta per la seva inclusió en aquesta part del llibre, per entendre que existeix una clara relació de causa i efecte entre la demanda, els habitants de Catalunya, i el model de poblament i ocupació del territori. En el capítol dedicat a la població s’estudien la seva evolució i distribució espacial, les dinàmiques natural i migratòria i les estructures demogràfiques per edats, amb una especial atenció a fets tan destacats com són el creixement de la immigració estrangera, els canvis en les habituds de mobilitat interior o els reptes plantejats pel canvi estructural, els quals perfilen un escenari marcat per l’envelliment de la població. Per altra banda, el tractament