I què hi fa l'esperit de la terra en la coda del títol? Joan Tort ho deixa endevinar, entre bastidors, al llarg del segon capítol dedicat a glossar la pedagogia, geografia i compromís cívic de Pau Vila. Un capítol arredossat a les opinions de col•laboradors tan coneguts com Lluís Casassas, o bé d'antics alumnes com Agustí Lledós i Virginia Gutiérrez els quals també han deixat la seva contribució contra l'oblit. És en aquest aplec de records on trobem frases prou concloents sobre l'esperit al•ludit. "Ell sabia i sap conjugar el que diuen la terra, el paisatge, les coses, amb la poesia..." en els mots de Lledós remarcats a l'altra banda de l'Atlàntic, per a esvair esgarrifances nostrades de mant ciutadà i ciutadana, per Gutiérrez que "...recordará también su asimilación a Colombia, en que ni él ni nosotros sabíamos ya si las cordilleras nuestras eran las suyas, en la discusión científica de sus peculiaridades, o las de Cataluña nos pertenecían. Un extranjero nos había descubierto la patria. Y, con el conocimiento, su amor racional". Una àmplia obertura de mires assolida, segons Casassas,

"...sense renunciar a la seva pròpia identitat, sinó, simplement, continuar el diàleg amb els homes que l'envoltaven, i continuar, com sempre, amb l'esperit amatent, l'observació de la terra que ens envolta."

Enllestits els dos capítols introductoris del llibre, es disposen set altres per a estructurar la presentació de dinou textos representatius de l'esperit de la terra de Vila. La majoria, setze per ser precisos, varen ser escrits en l'etapa vivencial més significativa de Vila, de 1926, La Cerdanya, a 1937, La fesomia.... Tant hi ha extractes d'obres llargues com articles complets. Tots són precedits per una petita introducció de Tort a tall d'orientació i contextualització temàtica del lector o lectora. Amb això fa bo l'advertiment inicial d'esbandir qualsevol vel•leïtat d'antologia o d'edició crítica per a especialistes i decantar-se obertament, en la lluita contra l'oblit, cap un públic el més ampli possible.

[Pau Alegre; Sant Martí de 2004]