Astora. Això del nuovo ordine, en minúscules i tot, no fa gràcia. Però Francesco Indovina, professor de l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia, qui ha fet llargues temporades a Catalunya per a analitzar la seva realitat territorial i social, no va pas amb la idea fer-nos passar per l’adreçador. Al Departament de Geografia de la UAB, a l’Institut d’Estudis Metropolitans, al Centre de Cultura Contemporània ha deixat constància prou reeixida de la seva recerca en la camp de la geografia i la urbanística i testimoni del seu compromís cívic amb els ciutadans i les ciutadanes. Són diversos els col•laboradors d’aquest recull de treballs de conveniència que han passat per les seves aules venecianes. Es pot dir, sense ironia de cap mena, que ens trobem, en bona part, davant d’un llibre d’amics i coneguts, de mestre i deixebles, d’un poema per a iniciats. És per això que aquell títol, de tan dur, sobta.

En la presentació, les transformacions metropolitanes; reflexions esparses a partir del cas català [5-26], Indovina fa els honors a allò que promet la noticia editorial del llibre a la contraportada: “La renovació de Barcelona

representa un model de gran interès per a arquitectes i urbanistes. Una de les poques, d’entre les grans ciutats europees que en el decurs dels darrers vint anys han hostatjat ‘grans celebracions’ (Jocs Olímpics, Campionats Mundials, Exposicions Universals, etc.), que els han supeditat als interessos de la ciutat i no pas al revés. Per bé que tot això és conegut, és menys conegut i estudiat un altre fenomen de gran relleu: la reorganització territorial de la seva àrea metropolitana i de Catalunya sencera”.

El professor Oriol Nel•lo (UAB) introdueix el públic italià, sumàriament i precisa, en les dinàmiques metropolitanes: la difusió de la ciutat en el territori [27-76]. L’exposició del per molts anys director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona és l’habitual del cas: inauguració d’un nou cicle metropolità en l’any del Senyor de 1999, població estancada en nombre però que s’estén en el territori català, suburbialització obligada per la dinàmica del mercat immobiliari, desindustrialització que reforça la descentralització terciària, motorització en augment que dissemina l’oferta de serveis, i