competències i les travetes fiscals que li engalta el govern de Madrid. Per altra banda, els autors consideren que el poder local encara és massa feble. Si l’article fos un vers, rimaria prou bé amb l’exposició de Ferrer.

I el poema es corona amb dos versos en rima gironina. Quina enveja... Joan Vicente, el geògraf guixolenc d’anomenada, no perd ni peu ni metre en l’exposició de la renovació urbana de Girona: agents i instruments [171-206] per tal de deixar-los en safata per enllaçar el darrer treball de l’aplec: l’aproximació multiescalar en la gestió del turisme. La Costa Brava [207-230], signat per José A. Donaire, Rosa Ma. Fraguell, Lluís Mundet i el mateix Joan Vicente. Dues contribucions que evoquen l’esperit d’aquell llunyà City, Region and Regionalism (R.E. Dickinson, 1947) aplicat a l’àrea funcional (o metropolitana?) de Girona.

El professor Michelangelo Savino s’encarrega del comiat en una mirada sobre Catalunya des d’Itàlia (gairebé un postfaci) [231-250]. La nota editorial de contraportada s’avé força amb l’esperit del farewell de Savino . Sobre la transformació del territori de Catalunya, a remolc sempre de les dinàmiques metropolitanes, conclou: “es tracta d’un fenomen ben interessant i es mostra prou evident d’un procés que es desenvolupa a totes les grans àrees metropolitanes: una modificació de la jerarquia territorial, una reestructuració de les relacions entre ciutats, una dislocació multicairada de la població i les forces productives (...) Catalunya, ha estat molt citada, a tort i a dret, en el debat italià sobre el federalisme i sobre la reorganització federalista de les forces polítiques. Se n’ha fet gairebé un “mite”, del qual mite n’hem fet l’anàlisi en aquest llibre amb la col•laboració de prestigiosos estudiosos catalans. No és pas una exaltació acrítica sinó més aviat un examen rigorós. Una contribució al millor coneixement d’una experiència esguardada amb prou interès des del nostre país”. [pau alegre, 2 de novembre de 2004]