de 1845, de tall moderantista, va ser decisiva com s’explica en l’apartat sobre la intervenció en el mapa municipal [19-28]. En el cas de Catalunya, es va carregar la singularitat de, ben bé, la meitat dels territoris de convivència local heretats de l’Antic Règim. La Llei de 1845 venia a completar el disseny en pedra seca del peculiar edifici territorial espanyol composat de províncies, partits judicials i termes municipals. Li mancava, i li manca encara ara, és clar, el ciment, la calç i el morter d’un cos administratiu eficaç, a la manera del model francès, de tots i per a tots els ciutadans.

Els autors ressegueixen tot seguit les modificacions legislatives les quals, pas a pas, permeten parlar de La formació d’una normativa sobre alteració de termes municipals [29-44]. Entre 1845 i la instauració triomfal del règim franquista, per dret de conquesta, són prou nombroses les disposicions que variaren els llindars poblacionals requerits per a formar municipi. Al capdavall, però, no causaren trasbalsos espectaculars en el tessel•lat del mapa municipal. No cal dir que bona part de les

modificacions introduïdes en El mapa municipal durant la Generalitat republicana [45-50], modestes en temps de pau, més radicals en temps de guerra, no tingueren continuïtat posterior. Tanmateix, era la primera vegada, des de 1812, que no se seguia el diktat madrileny en matèria d’organització del territori. Una situació legislativa i administrativa que no es repetiria fins més de quaranta anys més tard.

El to i el sentit de la legislació municipal emanada d’aquelles Corts en les quals floria impertorbable la més pura democràcia orgànica és resumit, encertadament, pel títol de l’apartat següent: Autoritarisme i supressió de municipis [51-60]. Les agregacions i fusions d’un bon nombre de municipis per expedient administratiu del Govern Civil corresponent -a Catalunya en resultà especialment afectat l’Alt Pirineu-, és l’expressió de la incompetència del règim franquista per a ordenar i reconduir, en el possible, la desertització rural experimentada arreu d’Espanya als anys cinquanta i seixanta, amb el consegüent transvasament de milions de persones vers els suburbis de la