Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jesús Burgueño i Ferran Lasso de la Vega : Història del mapa municipal de Catalunya. Barcelona: Direcció General d’Administració Local, 2002; 192 pp. + mapes pl. ISBN 84-393-5954-3.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

En la cinquantena de planes que precedeixen el gruix informatiu del treball, els autors procuren una visió macroscòpica de la evolució de l’esmicolament municipal: “l’anàlisi d’aquesta normativa -de regulació de la creació i modificació dels termes municipals- juntament amb un breu apunt històric, amb la pretensió de poder conèixer les causes que han originat els successius canvis legislatius que han permès arribar a la configuració actual del mapa municipal de Catalunya.” [9]

Es pot parlar de mapa municipal en l’Antic Règim? Sí i no. Allò que aleshores eren municipis, amb la representativitat popular que portaven aparellada, constituïen uns illots singulars, i tan privilegiats com molts altres estaments, en una miríada de comunitats locals de tota mena i condició jurisdiccional. El municipi, amb una autoritat jurisdiccional única per a tota la població (ep! llevat de la militar) del seu àmbit territorial o terme, és una creació del liberalisme europeu i nord-americà. “El concepte de municipi de l’Antic Règim no coincideix amb el que avui coneixem, atès que aquest va sorgir

 

precisament, com tot seguit s’analitza -en l’apartat inicial titulat El procés per crear un nou mapa municipal [11-17]-, a partir de la Constitució de 1812.” [12]

“Amb la Constitució de 1812 es va intentar per primer cop estendre arreu la figura del municipi amb la voluntat implícita de convertir-lo, d’una banda, en la forma bàsica de divisió del territori, i de l’altra, en un ens dotat d’autonomia en el qual els ciutadans estan representats a través del seu òrgan de govern, l’ajuntament”. [9] A la pràctica, però, la legislació liberal, cada volta més reaccionària i controladora, va limitar dràsticament la creació de municipis en la mida com una gran part de les col•lectivitats de base territorials de l’Antic Règim es veieren abocades, de grat o per força, a diluir-se en agrupacions municipals d’abast territorial i social més gran. Per altra banda, la representativitat democràtica dels alcaldes i regidors envers la població del municipi es va veure retallada inexorablement fins esdevenir purs i simples delegats administratius de l’autoritat central. En aquest sentit, els efectes de l’aplicació de la llei d’Ajuntaments

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
13 d'octubre de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat