considerar com a inadequada per a estudiar una relació que, ben diversament, cal abastar amb un registre decididament ‘dialèctic’.

La part de llibre esmerçada en elaborar els concepte bàsics, la mobilitat, els mitjans de transport i la ciutat, s’inicia amb el capítol 3, la mobilitat quotidiana dels ciutadans i de les ciutadanes [55-71]. S’hi presenta el concepte de la mobilitat, com l’activitat urbana que genera la necessitat dels mitjans de transport a la ciutat. Del concepte se n’expliciten els orígens, l’evolució i les possibles perspectives de futur. Amb relació amb la mobilitat s’introdueix el concepte de l’accessibilitat, com un atribut relacionat, no sols amb l’espai urbà, com tradicionalment s’ha establert, sinó també amb els seus ciutadans.

A manera de recapitulació, i com l’autora fa a tots els capítols, assenyala que “de tot plegat, doncs, cal deduir que l’accés a la mobilitat és un requisit bàsic per poder habitar la ciutat actual, encara que no s’ha de confondre la mobilitat, com a demanda prèvia, amb els mitjans de transport, que actuen amb l’oferta i que, com veurem en el capítol

següent, han estat capaços d’ordenar i modificar els desplaçaments dels ciutadans.” [71] El joc entre oferta i demanda, per tant, comença a concretar la perspectiva dialèctica atorgada a l’anàlisi.

La reflexió sobre què i quins són els mitjans de transport s’introdueix en el capítol 4, els mitjans de transport urbà: elements que ordenen el desplaçament de les persones a la ciutat [73-86]. Capítol, prou exigu, que procura una visió dels transports com a elements que ordenen la mobilitat. Però també com a elements que trenquen la relació secular entre l’espai i el temps amb l’increment de la velocitat en els desplaçaments. Alhora esdevenen elements urbans que necessiten un llarg període de temps per a introduir-se, implantar-se i integrar-se a l’espai urbà. Sens dubte, la recuperació conceptual de l’antinòmia espaciotemporal és un encert que enriqueix notablement el debat proposat de Miralles.

La producció teòrica de base culmina en el capítol 5, la transformació de la ciutat occidental i les polítiques de transport [87-145]. La seva extensió és del tot comprensible