És en aquest punt on comença veritablement aquest llibre, amb aquesta situació de partida. Nogensmenys, i per pruïja d’ortodòxia, fins aquest moment no podíem parlar pas de paisatge. L’espai existia, els cims, les collades i les valls ja hi eren; els prats i els boscos cobrien bona part del territori lliure de gel. Però mancava una mirada conscient, humana, que li conferís aquella categoria cultural de paisatge.

Bonic o desavinent, amable o hostil, monòton o divers... els qualificatius amb els quals descrivim el paisatge sempre deixen traspuar el pòsit cultural. Això és el que provarem d’explicar [Joan Manuel Soriano amb Albert Pèlachs, Agustí Esteban, Pèir Còts i Enric Mendizàbal] en el capítol primer: Com es construeix un paisatge? [21-38]. Es farà una aproximació al concepte de paisatge i a les diverses modalitats com els estudiosos tenim per a enfocar la seva anàlisi, descripció i interpretació, així com les tècniques emprades per a reconstruir la seva història.

En el capítol segon, intitulat El primers pobladors: un paisatge en transformació [43-142], s’assistirà a l’aparició de les primeres empremtes de poblacions postpaleolítiques en el Pirineu Central costat per costat amb l’anàlisi dels canvis en el medi físic, alguns dels quals com a producte de l’acció humana i altres no. Serà de la mà de Pèir Còts amb Agustí Esteban.

En el capítol tercer, Els paisatges del feudalisme [143-266] veurem com es configuraren uns paisatges molt més apropats a nosaltres, tant en el temps com en l’imaginari col•lectiu, paisatges que són contemporanis, en part, a l’edificació del ric patrimoni arquitectònic romànic de la vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat fa pocs anys. És el torn de Jaume Oliver acompanyat per Pèir Còts i Agustí Esteban.

En el quart, La construcció d’un paisatge nou [267-342], en part llegat i en part nova construcció, es descriurà la fesomia del paisatge actual. Intervenen: Ester Nasarre i Albert Pèlacs coordinats per Enric Mendizábal.