La colonització hispànica i el repartiment de la terra de Mizque en hisendes s’explica pels rendiments de la producció agrària especialitzada que s’hi podia donar (cereals, vi...) i que abastia les localitats mineres de la regió, més enlairades, Potosí sobretot. Val a dir que mentre aquests centres varen funcionar plenament (segles XVI i XVII), les notícies sobre la morbilitat de la malària sobre els pagesos són força migrades. En canvi, és a partir de l’estancament de l’activitat minera i de la crisi en la comercialització de la producció agrària quan la malura sembla haver tingut una incidència més gran. Podem pensar, és clar, en percepcions interessades. En el decurs del segle XVIII el contingent demogràfic de la conca es va enfonsar, tant per l’acció de la malaltia com per l’emigració. Per altra banda, la crisi agrària va tallar la importació d’esclaus africans més o menys immunes a la malària.

Fem un salt en l’índex del llibre: l’estudi cinquè porta un títol ben atractiu: Valls misterioses a la franja selvàtica peruana i la Coca Connection incaica [137-156]. El salt ve

a tomb perquè la seva estructura s’adiu força al que ja he comentat per la vall de Mizque. Simplificant molt, només caldria substituir la malària per altres malalties tropicals les quals obligaven a la rotació altitudinal de la mà d’obra, habitants habituals dels altiplans andins, per a menar les plantacions de coca situades a la franja de contacte selvàtica, a baixa altura.

I tornem enrera. En el tercer estudi, el professor Gade s’atansa a una temàtica un pèl més insòlita. El tret alimentari distintiu dels Andes com a civilització deslletada [102-117], per bé que conegut de fa temps, no havia merescut una discussió multidireccional sobre les seves causes. El fenomen provenia d’un rebuig generalitzat dels pobles prehispànics a la ingesta de la llet? O bé per una insuficiència biològica de les llames i les alpaques per a esdevenir animals subministradors de llet en quantitat? Els estudis específics sobre aquests extrems no els proven pas. En el refús de cercar explicacions, les quals sempre seran incompletes, l’autor recorda la complexitat del