Daniel W. Gade, professor de geografia a la Universitat de Vermont, ens proposa una història cultural de la natura i, ensems, la història ecològica de la cultura, de la vida i del territori. La seva perspectiva és, avui, ben singular i poc habitual. Els set capítols temàtics, o d’estudi de casos, que es desgranen en aquest llibre, tracten de comprendre un ampli ventall de problemes derivats de les relacions entre els humans i els fenòmens biològics.

L’àmbit geogràfic objecte d’estudi és la part occidental d’Amèrica del Sud, des d’Equador fins a Bolívia, dominada per les serralades andines. La manera com les cultures desenvolupades durant mil•lenis a les terres altes ha influït en les dels seus contraforts a mitja altura i en la dels relleixos més baixos, el costaner i el selvàtic, és potser el centre d’interès temàtic dominant. Però, l’obra no es pot pas encasellar en poques paraules. No n’hi ha prou amb penjar-li l’etiqueta de ‘geografia cultural’. L’elaboració teòrica personal va més enllà de clixés preconcebuts. Tant en la seva introducció de Reflexions i trajectòries [3-30] com en el capítol de Conclusió [214-221], l’autor explica a bastament la seva aproximació holística al territori i la societat, com un tot, sense partits

presos a la bestreta: la simbiosi natura/cultura com a objecte de recerca.

No donar res per fet ni tancat. Bona mostra de l’exploració de la relativitat del pensament humà és la recerca de Definicions andines i la significació de lo Andino [31-41]. Perquè els Andes, com passa en tants altres àmbits geogràfics, han estat repensats, una i altra vegada, com a resultat dels canvis en la seva percepció: “en els darrers 400 anys, s’ha capgirat la definició de the Andes: d’una no-regió a regió, d’una entitat fisiogràfica a un àmbit cultural” [41]. En conseqüència, el professor Gade valora ensems allò que la gent pensa dels Andes i les descripcions més objectives dels seus trets fàctics.

El primer estudi de cas contempla la desforestació i reforestació de les terres altes dels Andes centrals [42-74]. La penúria de vegetació arbòria en la serralada andina, és la conseqüència ineluctable de condicionaments biòtics? O bé, cal considerar-la com un producte de l’acció combinada de la natura i de la societat? Gade repassa les aportacions dels naturalistes i dels ecòlegs que han defensat la primera alternativa per passar, tot seguit, a argumentar la validesa d’una ‘explicació’ en la via de la segona.