Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Joan Vilagrasa i Ibarz (a cura de): Ciutat i Universitat a Lleida. Lleida: Universitat de Lleida i Ajuntament de Lleida, 2001; pròlegs d’Antoni Siurana i de Jaume Porta; 209 pp. ISBN 84-8409-125-2. |
Introducció i conclusions
del curador
: pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 |
3. El nombre d'estudiants que resideixen a la ciutat durant el curs sense tenir-hi el domicili familiar pot quantificar-se en uns 5.000 (un xic més del 40% de la població estudiantil), un 80% dels quals viuen en pisos compartits de lloguer. 4. L'anàlisi del mapa residencial de l'estudiantat que no viu amb la família durant el curs mostra una concentració més gran en algunes zones de la ciutat. Aquesta, de manera genèrica permet resseguir l'eix universitari entre Agrònoms i Cappont. La zona central d'aquest eix (entre el campus de Ciències de la Salut i el Rectorat) concentra el màxim d'habitatges ocupats per estudiants. Cada facultat o escola genera, sobre aquest model general, variacions particulars. Es detecten àrees residencials relacionades amb els campus específics de la Universitat. 5. D'altra banda, aquest esquema, juntament amb algun mapa d'estructura funcional de la ciutat, indueix a pensar en unes zones "fortes" o "calentes" universitàries, que concentren residència, serveis i oci. Aquestes |
se situen sobre l'eix universitari i en la part de l'eixample. El centre històric es mostra com una dèbil arca àrea (m’imagino) residencial estudiantil i funcional (tret d'algun tipus molt específic d’oci), això malgrat la seva proximitat a alguns centres. 6. Existeix una subcultura juvenil universitària basada en la xarxa de relacions que s'estableix entre els estudiants. Aquesta subcultura, però, no és homogènia. Hi ha diverses "tribus" universitàries que, en relació amb les seves vivències i circumstàncies dibuixen comunitats imaginades específiques. 7. És evident que aquestes xarxes tenen els seus propis canals de contacte, amb els quals interaccionen els diversos grups entre ells i amb l'espai urbà. També és evident la interacció entre el grup universitari i la resta de la ciutat. En alguns aspectes, les formes de vida universitària impregnen la ciutat. 8. L'any 199ó 1996 la universitat generà prop del 2% de l'ocupació, més del 2% del VABcf VAB (oi?), i aporta un a1trc altre 2% de la demanda interna de la ciutat. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 1 de gener de 2004 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |