cadascuna i ressegueix els alts i baixos que experimentaren fins a la seva completa desaparició cap a mitjans del segle XX. En foren causes destacables la mecanització dels sectors agrícola i ramader i, sobretot, la millora en la quantitat i la qualitat dels serveis que s'oferien a Solsona estant, des dels bancaris fins als hostalers.

Les fires vilatanes aparegudes més tardanament, les dels segles XIX i XX, varen experimentar unes davallades i remuntades de les activitats econòmiques per l'estil de les de camp. Eren diverses les fires que, bo i disposades a redós i recer de les murades de la ciutat, se celebraven en les dates prèvies, o a la mateixa vigília, de les grans fires ramaderes esmentades. Així, la ciutat de Solsona retenia per unes hores un bon nombre de compradors i venedors que l'endemà mateix traficarien a camp obert. Aquestes fires, diguem-ne complementàries, també són analitzades per Bertran.

La importància de les fires s'hauria de mesurar per la quantia dels intercanvis que s'hi efectuaven i no tant pel nombre de badocs i passavolants que hi papallonejaven. Tanmateix, la quantificació del nombre de caps de bestiar que canviaven de mans o bé de l'import de les operacions, és feina prou ardida atesa la dificultat que hi ha per arribar a les fonts adients. Bertran només ens en pot oferir xifres indicatives. En canvi, la seva recerca sobre la provinença dels negociants que acudien a les fires de camp ha reeixit en trobar nombrosa documentació que fa possible, fins i tot, la cartografia de les àrees d'influència dels mercats per a alguns períodes històrics. Així, detalla en annex les operacions amb bestiar efectuades a la Fira de Sant Isidre entre els anys 1903 i 1922 obtingudes del despullament dels llibres-registre de ramaderia municipals. És una recerca important de la qual encara n'esperem més resultats