Aquesta és una obra institucional amb totes les de la llei. Les institucions civils solsonines han volgut fer palesa així la transcendència ciutadana i comarcal d'una fira centenària remodelada de cap a peus ara fa cinquanta anys i que segueix tibant els comerciants i el públic en general amb força renovada any rere any. Amb aquesta perspectiva, és natural que el gruix del llibre sigui dedicat a la trajectòria firal del darrer mig segle. És el que fa Jordi Tàsies des de la pàgina 85 fins a la 246. Hi repassa el programa de cada una de les edicions per a documentar detalladament les activitats que s'hi efectuaren, des de les econòmiques fins a les lúdiques. De tot plegat, sorprèn agradablement l'empenta comercial que conserva. Malgrat tots els canvis que vulgueu, la Fira de Sant Isidre de Solsona manté un excel·lent nivell de transaccions en el sector agrari, la seva raó de ser de sempre. En aquest cas, doncs, no s'ha transmutat, com ha passat a tantes fires tradicionals catalanes urbanes, en un parc d'atraccions desmuntable.

Com a introducció de la recopilació cinquantenària de Tàsies, el volum ofereix un parell de treballs d'investigació amb un horitzó temporal i territorial més dilatat. Evoquen les arrels històriques de les fires solsonines, les quals s'enfonsen fins a l'època medieval i s'estenen per la comarca sencera. Tàsies mateix dedica encara unes pàgines per documentar la remodelació de la fira de l'any 1953.

En el primer d'aquests treballs, titulat "Sant Isidre en la Fira de Solsona" [13-20], Mn. Enric Bartrina destaca la relació entre la celebració de les fires i el fet religiós. Explica els canvis soferts en el patronatge de la pagesia catalana al llarg dels temps amb especial atenció a la substitució de Sant Galderic per Sant Isidre a l'època moderna. Aquest darrer va gaudir del favor majoritari de la pagesia solsonina ja a partir del segle XVII. De tal manera que la tria de la diada de Sant Isidre per a la fira que començà a celebrar-se durant el primer terç del segle XIX, entre d'altres